El comitè ha valorat especialment el treball en xarxa desenvolupat pel Parc amb les entitats i ajuntaments des de l’any 2022 i iniciatives com Parcs i biblioteques... naturalment! i el Parc a taula. Ara, el Parc ha de seguir el pla d’accions i tenir en compte les recomanacions i els punts que cal reforçar assenyalats en l’informe que va fer la verificadora després de la seva visita del 7 al 9 de maig de 2025. L’acreditació es revisarà el 2030.

Actuacions de turisme sostenible fins el 2029

El Programa d’actuacions 2025-2029 CETS Parc de la Serralada Litoral, que ja s’ha començat a executar, està format per 25 accions que donen resposta a necessitats del territori i als 10 temes clau que marca la Federació Europarc. Entre aquestes accions, hi ha l'ordenació de la mobilitat i els fluxos de visitants al Parc, la generació d'espais de formació i l'impuls de l’ecoturisme i el turisme regeneratiu, entre altres.

Les propostes són el resultat d’un procés participatiu que va durar un any i mig i es duen a terme liderades per diferents entitats, segons la seva especialització i el seu àmbit de treball. Algunes d’aquestes propostes s’estan finançant en el marc del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació - PSTD Espais naturals i turisme sostenible, concedit en el marc de la segona convocatòria extraordinària de PSTD finançada per la Unió Europea amb fons Next Generation dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Entre el Maresme i el Vallès Oriental

El Consorci del Parc de la Serralada Litoral es va crear el 15 de maig de 1992 per gestionar aquesta àrea protegida, de 4.312 hectàrees. L’àmbit de la CETS és molt més ampli, està format per 7.400 hectàrees de 15 municipis del Parc, que són Cabrera de Mar, Argentona, Cabrils, Òrrius, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Alella (Maresme), la Roca del Vallès, Vilanova del Vallès, Vallromanes, Montornès del Vallès, Martorelles i Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) més el municipi del Masnou (Maresme).

Situat entre el riu Besòs i la riera d’Argentona, el Parc té un paper ecològic fonamental perquè uneix el litoral amb les valls interiors, entre el Maresme i el Vallès Oriental. En destaquen els turons de Galzeran, del castell de Sant Miquel, d’en Baldiri, de Sant Mateu, de Céllecs i del castell de Burriac. El clima mediterrani i la seva situació geogràfica estratègica han fet que l’home s’hi hagi establert des de ben antic. Ho demostra la presència de dòlmens, de restes arqueològiques d’època ibèrica, d’ermites i castells medievals que avui dia conviuen amb masies envoltades de conreus.

La seva varietat d’hàbitats afavoreix una rica biodiversitat, amb més de 270 espècies de vertebrats, incloent-hi esquirols, guineus, àligues marcenques i diferents espècies d’amfibis i rèptils. A més del seu valor ecològic, el Parc compta amb un important patrimoni arqueològic, amb restes neolítiques com els dòlmens de Castellruf i Céllecs, així com poblats ibèrics i ermites medievals. Entre les singularitats del seu paisatge destaquen els camps de vinya de la DO d’Alella, una de les més antigues i petites de la península Ibèrica. Aquest espai combina la conservació del seu llegat natural i històric amb una àmplia oferta d’activitats culturals i educatives.