La roureda de la carena del Montnegre la conformen dues espècies: el roure de fulla gran (Quercus petraea) i el roure africà (Quercus canariensis). Ambdues tenen un elevat interès biogeogràfic i signifiquen una contribució quant a la superfície total de rouredes a Catalunya gens menyspreable.

L’hàbitat que forma el roure africà apareix en l'Annex I de la Directiva d'hàbitats i es considera que té un elevat interès de conservació i un grau d’amenaça màxim, a causa, entre d’altres, de les tallades forestals inadequades que causen pèrdua de naturalitat i grau de maduresa de la massa, i també per la substitució de l’hàbitat.

Els objectius principals del Conveni de no aprofitament forestal són els següents:

Deixar sense efecte una part dels aprofitaments forestals (3,97 ha) sol·licitats durant un període de vint anys (fins a l’any 2036) d’una finca de la carena del Montnegre.

Redactar un instrument d’ordenació forestal de la finca per tal de col·laborar en la conservació de la roureda del Montnegre i de la fauna i la flora associada.

Compensar econòmicament el propietari de la finca pels beneficis que deixa de percebre.

L’hàbitat del liró gris i de flora prioritària i d’interès

El liró gris (Glis glis) és un petit mamífer que té molt d’interès al Parc del Montnegre i el Corredor. Es troba a la roureda situada a la carena del Montnegre i en zones contigües, com els sots del vessant nord. Aquest hàbitat coincideix amb el límit de distribució meridional de l’espècie a la Península.

El seguiment del liró gris efectuat en els darrers dotze anys en el marc del Pla de seguiment i recerca del Parc ha permès observar que, a nivell tròfic, és una espècie altament depenent de l’hàbitat de roureda, fet que ratifica la necessitat de preservar aquest hàbitat.

Així mateix, cal destacar que existeix flora prioritària i d’interès associada a la roureda contemplada al Pla de conservació de la flora vascular del Parc del Montnegre i el Corredor. Entre d’altres, trobem hipèric pulcre (Hypericum pulchrum), betònica alpina (Stachys alpina), aspèrula llisa (Asperula laevigata) i falguera blècnum (Blechnum spicant).