Aquest any, el seguiment s’ha fet en el marc del contracte amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) per al seguiment ecològic i sanitari de les poblacions d’amfibis a la Xarxa de Parcs Naturals (2022-2023), que realitza les tasques en col·laboració amb la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH).

En concret, s’han estudiat cinquanta punts de seguiment estàndard amb quatre visites nocturnes anuals i cinquanta punts de seguiment complementari amb una sola visita anual. Des de l’any 2021, l’equip del CRARC-SCH ja ha realitzat, per tant, 525 mostrejos en 135 punts d’aigua diferents. Al llarg del 2022, l’equip d’investigadors i experts ha obtingut més de 600 observacions de presència i abundància d’amfibis, tant visuals com acústiques i amb salabre, i, en el període 2021-2022, s’han acumulat ja 1.307 observacions. Els espais naturals estudiats són el Parc del Garraf, el Parc d’Olèrdola, el Parc del Foix, el Parc del Castell de Montesquiu, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Fruit de les dades obtingudes, s’ha vist que la presència d’algunes espècies invasores segueix una certa progressió. En el cas concret del tritó alpí Ichtyosaura alpestris, ja se n’han executat tasques de control i d’extracció. Per la banda positiva, aquest any ha augmentat la llista d’espècies d’amfibis autòctons que es poden considerar presents en alguns parcs. Si bé els resultats no apunten a una pèrdua significativa de biodiversitat, els diversos anàlisis estadístics assenyalen que caldria actuar prioritàriament en l’estat ecològic general de les basses per tal de compensar les possiblement successives pèrdues de les darreres dècades. D’aquesta manera, sembla ser que la qualitat de l’hàbitat hauria de ser la principal línia d’actuació futura. Quant a possibles problemàtiques, cal remarcar també que en alguna espècie, com per exemple el tritó verd Triturus marmoratus, s’hi ha detectat un efecte negatiu de la invasió als cursos i punts d’aigua del cranc de riu americà Procambarus clarkii.

Pel que fa al seguiment sanitari per a la detecció de patògens, destaca l’absència del fong Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal) als set espais naturals estudiats així com la mortalitat detectada per primera vegada en l’àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals  per fong Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) en algun cas fins i tot amb coinfecció amb Ranavirus. Així mateix, durant el seguiment es va detectar i reportar un cas de mortalitat de salamandres per intoxicació de coure (veure més informació aquí).