Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Sant Llorenç-Obac | Xarxa de Parcs Naturals També es conclou la regressió del ratpenat de ferradura mediterrani a tot el Parc Natural

L'estudi de les espècies prioritàries de quiròpters al Parc Natural de Sant Llorenç destaca la incidència del canvi climàtic en la hibernació d'espècies com el ratpenat de cova

$urlFileEntry

Exemplar de ratpenat de cova al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Autor: XPN

02/06/2021

Amb més de 17.000 exemplars, la colònia més gran de ratpenat de cova que es coneix a Catalunya se situa en un avenc prop de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Amb el suport logístic i tècnic del Parc Natural, l’equip de la Universitat de Barcelona-IRBio-Areambiental és responsable d’un dels seguiments més llargs fets mai en una colònia de ratpenats. Els estudis realitzats durant el 2020 destaquen, entre d’altres aspectes, la incidència del canvi climàtic en la hibernació d’aquesta espècie. També s’han fet seguiments de les caixes niu situades a la vall d’Horta i s’ha constatat la regressió del ratpenat de ferradura mediterrani en tot el Parc Natural.

Un any més, l’estació de seguiment del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) en un avenc a prop de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, continua proporcionant informació valuosa tant sobre la incidència del canvi climàtic en la hibernació i en la dinàmica poblacional d’aquest ratpenat com sobre la dinàmica d’alguns virus zoonòtics, com els coronavirus.

L’estudi a càrrec de l’equip de la Universitat de Barcelona-IRBio-Areambiental fet durant l’any 2020 dona continuïtat a un dels seguiments més llargs efectuats mai a una colònia de ratpenats i ha permès observar una lleugera disminució del nombre de ratpenats hibernants en l’avenc, un fet que es podria deure al canvi climàtic. Igualment, s’ha constatat que la hibernació és més curta. Els darrers anys, també ha variat la condició corporal dels Miniopterus schreibersii per afrontar la hibernació i, ara, aquesta és menor. Per altra banda, la seva longevitat és considerable i el 46,6 % dels individus recapturats el 2020 tenien, com a mínim, set anys i el 13,3 %, més de deu anys.

També es conclou que aquest avenc és una important cavitat d’hibernada per al ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum). Un cop més, no s’hi ha observat la presència de ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii).

Seguiments de les caixes niu a la vall d’Horta

Durant el 2020, l’equip de la Universitat de Barcelona-IRBio-Areambiental també ha realitzat estudis d’altres espècies de ratpenats no troglòfiles i que, per tant, no mostren predilecció per habitar en grutes i cavernes, en especial, el seguiment de caixes niu a la vall d’Horta.

El seguiment d’aquests refugis alternatius ha permès augmentar i millorar la disponibilitat de refugis adients després de l’incendi del 2003, estudiar espècies forestals i fissurícoles difícilment accessibles i obtenir informació sobre l’etologia i ecologia del nòctul petit (Nyctalus leisleri) i el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii). Així, mascles i femelles de Pipistrellus kuhlii són presents tot l’any a la vall d’Horta. En canvi, només el mascles de Nyctalus leisleri hi són tot l’any ja que les femelles migren a finals d’hivern o a començaments de primavera cap a les colònies de cria que solen ser lluny de la vall.

El 2020 s’ha comprovat també que la colònia de cria de Rhinolophus ferrumequinum del mas Pruners, a Rocafort, ja no hi és a causa de l’esfondrament de la masia.

Finalment, les contínues exploracions que els científics han fet a les cavitats semblen indicar que s’ha produït una regressió del ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) a tot el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i, en conseqüència, és important prendre mesures d’estudi i de conservació.

Prop de setanta anys d’estudi i seguiment

L’avenc situat a prop de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, acull la colònia més gran que es coneix a Catalunya del ratpenat de cova (Miniopterus schereibersii) amb més de 17.000 exemplars. L'equip de la Universitat de Barcelona-IRBio-Areambiental està duent a terme dins del Parc un dels seguiments més llargs que s'han fet mai en una colònia de ratpenats. Els estudis van començar l'any 1952, de la mà d'Enric Balcells, un dels zoòlegs catalans més rellevants del s. XX a qui Jordi Serra-Cobo va prendre el relleu el 1984, i han tingut continuïtat fins a l'actualitat, en què s’arriba als seixanta-nou anys d’estudi i seguiments.

La Diputació de Barcelona, organisme gestor del Parc Natural, promociona l'estudi científic del conjunt dels ratpenats de l'espai protegit, entre els quals es troben les colònies de ratpenats de cova.

compartir

Font de la informació: Jordi Serra-Cobo i Marc López-Roig / Universitat de Barcelona-IRBio-Areambiental

Categoria: Paisatge, Meteorologia, fauna, vertebrats, mamífers, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Publicacions, Sant Llorenç-Obac, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, ODS,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació