El Dia Mundial de la Diversitat Biològica serveix com a recordatori que la biodiversitat segueix sent la resposta a diversos desafiaments del desenvolupament sostenible. Des de solucions basades en la naturalesa al clima, passant per problemes de salut, seguretat alimentària i de l'aigua i mitjans de vida sostenibles, la biodiversitat és la base sobre la qual podem reconstruir un món millor. 

La biodiversitat és l'àmplia varietat de plantes, animals i microorganismes existents, però també inclou les diferències genètiques dins de cada espècie -per exemple, entre les varietats de cultius i les races de bestiar-, així com la varietat d'ecosistemes (llacs, boscos, deserts, camps agraris, etc.) que alberguen múltiples interaccions entre els seus membres (humans, plantes, animals) i el seu entorn (aigua, aire, sòl...).

Els recursos biològics són els pilars que sustenten les civilitzacions i la pèrdua d'aquesta diversitat amenaça tots aquests àmbits, inclosa la nostra salut. Hi ha proves que perdre la biodiversitat pot fer augmentar els casos de zoonosis –malalties transmeses dels animals als humans– mentre que, per contra, si aconseguim mantenir-la estable, aquesta podria ser una gran eina en la lluita contra pandèmies com la causada per la SARS-CoV-2.  

El nombre d'espècies disminueix a un ritme accelerat, la primera causa d'abast mundial és la pèrdua d’hàbitats provocada per l’activitat humana i, la segona, són les bioinvasions. 

Recentment, la Generalitat ha publicat un estudi sobre les Espècies exòtiques invasores en què han col·laborat biòlegs i tècnics de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals, de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals i de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Entre d’altres, es treballa en el control de la vespa asiàtica, l’eruga del boix, l’eruga barrinadora del margalló, el cranc americà, la carpa, l’ailant, la falsa acàcia i el xancre del castanyer.

Conservació de la biodiversitat

A la Xarxa de Parcs Naturals es fa conservació i gestió del medi, recerca i seguiment, gestió de la informació així com normativa i altres eines administratives. La conservació i gestió del medi són accions actives com el control d'una espècie invasora, la gestió d'un hàbitat, la redacció d'un pla de conservació o la subvenció d'una activitat que fomenta la conservació, entre molts d'altres. 

La recerca i el seguiment són necessaris per aprofundir en el coneixement d'alguns aspectes de la fauna, la flora, la funga o els hàbitats. Per exemple, es considera recerca un estudi de la distribució d'una espècie, la cartografia d'un hàbitat o un estudi taxonòmic. El seguiment, en canvi, és un tipus de recerca específic que permet el registre periòdic de dades per avaluar i observar tendències dels elements a conservar. 

La gestió de la informació fa referència a totes les actuacions d'ordenació i difusió de la informació com ara l'elaboració de publicacions, l'edició i col·locació de retolació, l'actualització de bases de dades, l'educació ambiental, l'elaboració de protocols d'actuació concrets i la coordinació intra i interadministrativa, entre d'altres. I també hi ha actuacions d'actualització de normativa i de revisió de plans especials, com a la creació de reserves o avaluació de l'eficàcia de la normativa existent.

 

 

Plans de conservació i programes de seguiment

A la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona existeixen plans de conservació que se centren en el conjunt d’un espai natural protegit concret (Plans de conservació d'espais naturals protegits); i, els que se centren en una espècie o grup d’espècies properes (Plans de gestió d'espècies), que pel seu grau d’amenaça requereixen de mesures addicionals específiques respecte les de gestió ordinària dels espais naturals on es troba. Els plans de conservació del medi natural són eines de suport a la gestió on es determinen objectius per a garantir-ne un estat favorable, s’harmonitzen les polítiques de conservació amb la resta de polítiques, es desenvolupen criteris i actuacions per assolir els objectius i es preveuen els mecanismes d’avaluació.

En l'àmbit de la Xarxa, els resultats dels programes de seguiment tenen un pes notable en l'establiment de normatives, la planificació del medi natural, els estudis realitzats als parcs i les accions de conservació sobre el territori. L'interès d'aquests programes rau en el fet que es desenvolupen de forma continuada al llarg del temps, de manera que permeten conèixer l'estat i les tendències d'aquests organismes per a la seva adequada gestió i conservació. 

ODS 15 Vida terrestre

La conservació de la biodiversitat s’emmarca en l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 15: protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl i aturar la pèrdua de la biodiversitat. Els ecosistemes terrestres garanteixen el funcionament del planeta i l’equilibri de tots els cicles naturals, i aporten serveis que beneficien tots els éssers vius (aire net, retenció de les aigües, proveïment d’aliment, etc.).

L’ODS 15 tracta de la conservació, la restauració i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes i els d’aigua dolça, fent especial esment de la preocupació pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya. Aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats resulta imprescindible per preservar la biodiversitat, que és l’altra gran fita d’aquest objectiu.

Per preservar els ecosistemes terrestres és necessari conèixer-los bé, incorporar la gestió ecosistèmica en la planificació del territori amb una visió holística i interconnectada, així com protegir les espècies amenaçades i garantir una bona gestió dels espais protegits. A més, cal revertir la degradació dels ecosistemes (desertització, etc.) i prendre mesures per evitar el tràfic d’espècies i la introducció d’espècies invasores.