La geologia és un element identitari de molts parcs de la Xarxa de Parcs Naturals. En alguns d'ells s'han emprès estudis que tenen com a objectiu la catalogació i classificació dels elements geològics que estan presents al territori. Com a resultat d'aquests estudis, es disposarà en breu d'un inventari dels diferents punts d'interès geològic i es podrà establir el grau de protecció que han de tenir aquests elements.
Actualment, s'estan elaborant els estudis de l'inventari geològic als parcs del Garraf, Olèrdola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
La meteorologia és una ciència interdisciplinària que estudia l'atmosfera en el seu conjunt. Engloba la climatologia, la meteorologia, la física i la química de l'atmosfera, i la hidrologia en la seva vessant meteorològica.
A la zona mediterrània, on la variabilitat intra i interanual de tots els aspectes de la meteorologia acostuma a ser molt elevada, es fa imprescindible disposar de sèries llargues de dades per interpretar resultats i tendències.
La Xarxa de Parcs Naturals, en conveni amb la Generalitat de Catalunya, disposa d'un bon nombre d'estacions meteorològiques automàtiques (XEMA) situades dins dels diferents espais naturals i que enregistren les dades de forma contínua (www.meteo.cat i www.ruralcat.net).
A més d'aquesta informació, en alguns parcs existeixen altres estacions meteorològiques que, pel seu interès local, es mantenen en funcionament de forma manual.
El Parc del Montnegre i el Corredor compta amb una xarxa de pluviòmetres d'acumulació de lectura mensual distribuïts pel Parc (el Trull, Can Xerrac, Serra de l'Esquirol, Ca l'Agustí, Can Preses i Sant Andreu). També disposa d'una xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques gestionades mitjançant un conveni amb el Consell Comarcal del Maresme: Collsacreu, la Tanyada, Hortsavinyà, Can Massuet-el Far i Palafolls. A les memòries de gestió anuals del Parc es fa un resum de l'any (2003, 65-68; 2014, 62-63).
La hidrologia és una ciència que estudia el comportament, el moviment, la distribució i les propietats de les aigües superficials i subterrànies. La disponibilitat d'aigua dels rius, dels aiguamolls i de les zones d'inundació temporal tenen un paper destacat per a la conservació d'alguns organismes i per a nombroses comunitats vegetals i animals.
El tritó del Montseny. Autor: Salvador Carranza
La fisicoquímica de l'aigua de diferents trams de riu de la XPN s'analitza en el projecte CARIMED, finançat per la Diputació de Barcelona des de l'any 1994. Es mesura in situ el cabal puntual, la conductivitat elèctrica, el pH, la temperatura i l'oxigen dissolt a l'aigua. I en el Laboratori de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona s'analitzen tres compostos nitrogenats: la concentració d'amoni (N-NH4+ ), la de nitrits (N-NO2-) i la de nitrats (N-NO3-); els fosfats (PO43-); dues sals: els sulfats (SO42-) i els clorurs (Cl-), i la quantitat de sòlids en suspensió que porta l'aigua.
L'edafologia és una ciència interdisciplinària que estudia els sòls. Està a cavall de la geologia, la hidrologia i la biologia, i estudia la composició i estructura del sòl, així com la seva relació amb els organismes vius i l'entorn que l'envolta. Existeixen dos processos antagònics relacionats amb els sòls: l'edafogènesi (formació i evolució dels sòls; procés sovint molt lent que alguns cops pot comportar milers d'anys) i els processos destructius (entre els que es pot incloure l'erosió), que sovint són molt ràpids i que en molts casos són deguts a l'acció de l'home.
Podeu trobar informació sobre els sòls de la zona del Garraf i l'Ordal en el document següent:
Rep els nostres butlletins de Parcs, subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu
Envia'ns els teus suggeriments, opina i visita les nostres xarxes socials
