Normativa d'aplicació
Els articles 32.3 i 33 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, determinen que les forests públiques i privades hauran de tenir un instrument d'ordenació forestal i que són les comunitats autònomes les competents per aprovar les instruccions d'ordenació forestal.
La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, preveu que per a la gestió correcta dels terrenys forestals es redactin els plans d'ordenació forestal i els plans tècnics de gestió i millora forestal, les instruccions dels quals han de ser fixades, d'acord amb l'actual atribució de competències en matèria de forests, pel Centre de la Propietat Forestal i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
A l'hora de redactar els corresponents instrument d'ordenació forestal als espais naturals protegits gestionats pel Servei de Gestió de Parcs Naturals caldrà tenir en compte a més un seguit de condicionats normatius (vegeu-ne l'esquema), entre els quals cal destacar:
- Llei 12/85, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 28/06/85),
- PEIN, aprovat pel Decret 328/92 de 14 de setembre (DOGC 01/03/93 núm. 1714)
- Pla Especial de Protecció del Medi Físic de l'espai natural corresponent. Consulteu l'apartat de Gestió de cada parc en la secció Conèixer més
- Decret de declaració de Parc Natural en el seu cas (Parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i del Montseny)
- Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre i l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones especials de protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposat de llocs d'importància comunitària (LIC)
