Normativa d'aplicació
Els articles 32.3 i 33 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, determinen que les forests públiques i privades hauran de tenir un instrument d'ordenació forestal i que són les comunitats autònomes les competents per aprovar les instruccions d'ordenació forestal.
La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, preveu que per a la gestió correcta dels terrenys forestals es redactin els plans d'ordenació forestal i els plans tècnics de gestió i millora forestal, les instruccions dels quals han de ser fixades, d'acord amb l'actual atribució de competències en matèria de forests, pel Centre de la Propietat Forestal i la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).
A l'hora de redactar els corresponents instrument d'ordenació forestal als espais naturals protegits gestionats per l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals caldrà tenir en compte amés un seguit de condicionats normatius (veure esquema), entre els quals cal destacar:
- Llei 12/85, de 13 de juny, d'Espais Naturals (D.O.G.C. 28/06/85),
- P.E.I.N., aprovat pel Decret 328/92 de 14 de setembre (D.O.G.C. 01/03/93 núm. 1714)
- Pla Especial de Protecció del Medi Físic de l'espai natural corresponent. Consulteu l'apartat de Gestió de cada parc en la secció Conèixer més
- Decret de declaració de Parc Natural en el seu cas (Parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i del Montseny)
- Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre i l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones especials de protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposat de llocs d'importància comunitària (LIC)
