L'ordenació (regulació sostenible dels terrenys forestals) disposa de diferents instruments de planejament en funció dels objectius que es vulguin assolir i de l'escala espacial i temporal en que es treballi.

 

Des de la Diputació de Barcelona s'ha optat, en general, per seguir un procediment inductiu en el planejament, començant per  la redacció de plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) de finques o grups de finques amb la finalitat d'assolir els objectius de sostenibilitat de persistència, estabilitat i, en el seu cas, màxima producció a nivell de rodal i màxim d'usos a nivell de finca. Mitjançant aquests PTGMF es planifica la silvicultura, indicant per cadascun dels rodals quins són els tractaments forestals més adients en funció del seu objectiu de gestió.

 

 

Plans tècnics de gestió i millora forestal

 

Una fase superior en la regulació sostenible dels terrenys forestals la representen els plans d'ordenació que, mitjançant els seus diferents mètodes i el càlcul de la possibilitat,  pretenen estructurar l'espai per assolir la continuïtat de les rendes màximes possibles sense que es produeixi deteriorament del medi. 

 

Val a dir que en aquest darrer cas i per a les finques de la Diputació de Barcelona es podria treballar a una escala major, com per exemple les finques públiques d'un parc o el conjunt d'elles, donada la varietat de tipus de boscos i la distribució de classes d'edat existents. Amb aquesta finalitat s'està desenvolupant un sistema d'informació geogràfica que ha de permetre tenir una millor visió del conjunt de les finques planificades així com ajudar, si fos el cas, a definir les diferents unitats de sostenibilitat i d'explotació i calcular la possibilitat.