Restauració post-pertorbació

Actualment, es venen desenvolupant diferents accions preventives en relació amb els incendis forestals, com són la mateixa gestió dels boscos, l'execució de franges de baixa combustibilitat, la construcció de punts d'aigua i el manteniment de la xarxa viària bàsica. Tot i així, i més probablement durant situacions meteorològiques extremes, hi pot haver incendis forestals que arriben a devastar totalment la massa forestal. Sortosament, hi han diferents especies forestals amb capacitat natural de germinar com el pi blanc, o de rebrotar, com l'alzina o el roure.

Tractament de restes

Repoblació forestal

Les secades es poden produir en aquells indrets a on la retenció d'aigua és més limitada (fortes pendents, solells, aflorament rocós en superfície...). Les conseqüències directes serien la mort de part o de tot l'arbre i de forma individual o en bosquets. El darrer exemple important va succeir l'estiu de 2003.

Les fortes ventades (com les produïdes el gener de 2009), podrien causar el trencament de brancatge i la caiguda d'arbres; especialment de pins adults; en tenir un sistema radicular superficial. L'abast podria concentrar-se en individus, o bé en bosquets de considerable dimensió.

Retirada de fusta

Les intenses nevades (com les produïdes el mes de març de 2010), especialment en indrets en què no són habituals, podrien produir una important trencadissa de brancatge i, fins i tot, el doblegament i la caiguda d'arbres sencers pel mateix pes de la neu. A més, l'afecció podria ser més abundant en funció de la ubicació (fons de vall), de l'espècie forestal (la surera o el pi pinyoner són més susceptibles) i la densitat i alçada de la massa forestal.

El primer pas a fer després de la pertorbació seria entrar a conèixer a fons els seus efectes sobre la flora i fauna. L'objectiu de les diferents accions hauria de ser la restauració del medi afectat, intentant accelerar la seva recuperació i sempre d'acord amb criteris tècnics, econòmics i ambientals.

En general, i a banda d'actuar sobre possibles bens danyats, caldria restablir la circulació a la xarxa viària afectada, extraient els arbres caiguts i tractant les restes de brancatge. En el cas específic de la massa forestal arbrada, caldria valorar la viabilitat de l'extracció de la fusta amb valor comercial i el tractament de la fusta no comercial. Això seria possible en el cas que l'afecció superés una superfície continua determinada i l'accés fos possible per la maquinària forestal. Una vegada extreta aquesta fusta, seria convenient fer un seguiment de l'evolució de durant els propers mesos i ,fins i tot, anys, de la vegetació desprès de la pertorbació. Només en aquells indrets a on no es produeix la regeneració natural, es podria plantejar la repoblació artificial.