Flora. Definició
La flora forma part del conjunt dels éssers vius (biota), en què s'incloen tant les plantes, com els animals, i altres tipus d'éssers vius (fongs, bactèries). S'entén com a flora el conjunt de plantes autòctones d'un territori, si bé en alguns casos també es contemplen les al·lòctones, i les derivades de l'agricultura i la ramaderia, hagin estat introduïdes de forma deliberada o no. La major part de la flora present als espais naturals gestionats directa o indirectament per la Diputació de Barcelona correspon a espècies de la conca mediterrània, si bé en alguns casos es poden trobar elements corresponents a les regions eurosiberiana i atlàntica, entre altres.
En els parcs hi són presents un bon nombre de plantes rares, endemismes i plantes amenaçades. De fet,en els espais situats més cap al nord de la província, com els parcs de Montesquiu, Montseny, i Guilleries-Savassona, es poden trobar espècies que corresponen tant als ambients mediterranis com als ambients subalpins, ja que es troben en latituds més altes, on el clima s'assimila al d'algunes contrades pirinenques. En aquests parcs es poden trobar gradients altitudinals que van d'uns 200 m sobre el nivell del mar, fins als 1.700 m (cas del Montseny). En aquests ambients són peculiars, a més dels espais oberts mediterranis, els boscos centreeuropeus (castanyedes, fagedes, rouredes, boscos mixtos, boixedes, etc.), on hi són presents espècies com el faig, el roure de fulla gran, l'avet, el castanyer, la blada, el boix grèvol, el corner, l'arç blanc o la moixera).
Altres espais presents a la serralada Prelitoral i Litoral disposen de climatologies amb temperatures més moderades i típicament mediterrànies, presentant espècies més adaptades a la sequera, els incendis forestals i al clima mediterrani. Els parcs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Garraf, Olèrdola, Foix, el Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina són exemples d'ambients típicament mediterranis, amb incendis forestals més o menys freqüents, i amb vegetació escleròfil·la i ben adaptada als focs. En la major part de la superfície d'aquests espais naturals, el paisatge està format per alzinars, suredes, pinedes, i matollars més o menys densos. Estan caracteritzats per espècies com el pi blanc, l'alzina, el boix, el lligabosc i el marfull. En alguns casos, com al Garraf, Olèrdola i Foix, trobem espècies com el margalló (Chamaerops humilis), l'única palmàcia natural present al continent europeu.
