S'entén com a aprofitament forestal el dret de gaudir dels productes dels boscos, dels matollars o dels prats, i com a gestió forestal el conjunt d'operacions administratives i tècniques sobre els terrenys forestals amb l'objectiu d'obtenir-ne resultats beneficiosos. Es podria afirmar aleshores que per realitzar un aprofitament cal gestió (concretar temporalmente objectius en accions).
D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya els aprofitaments dels productes forestals s'han de fer segons els principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals. Poden ser objecte d'aprofitament forestal les fustes, les llenyes, les escorces (per exemple el suro), les pastures, els fruits, les resines, les plantes aromàtiques i medicinals, els bolets (incloses les tòfones), els productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals.
En el cas dels espais naturals protegits en aquesta gestió intervenen diferents parts (propietaris, administració forestal i ens responsable de l'espai) amb la finalitat d'aconseguir la compatibilització de l'obtenció de productes forestals i la conservació i millora dels sistemes naturals. A aquest efecte, i en funció dels mecanismes emprats, es pot parlar de mecanismes de gestió passiva i de gestió activa.
