Análisis


 

Los programas de seguimiento permiten obtener unos valores periódicos que nos poden indicar la evolución de una especie, población, comunidad o de un hábitat, valores que los llamamos indicadores. El cálculo y análisis de estos indicadores pueden ser más o menos complejos, pero es esencial que sean obtenidos con la misma metodología y que tengan continuidad en el tiempo. Se han establecido diferentes indicadores en función de los grupos taxonómicos, que se exponen de manera general posteriormente.

 

 

Vertebrats

 

Peixos

 

Pels peixos, l'indicador es l'abundància i biomassa de peixos, valorat mitjançant les captures (nombre d'animals i pes) per unitat d'esforç (superfície mostrejada). L'índex s'expressa com individus i kilograms per hectàrea, que es utilitzat com a un índex d'abundància,

 

Amfibis

 

L'índex d'abundància d'amfibis  es calcula a partir del número de larves i adults capturats en un temps determinat. L'índex de l'estat de les poblacions es mesura mitjançant el percentatge de mascles i femelles, el de les femelles amb ous i el de la longitud de les femelles.

 

Ocells

 

Moltes de les diferents especies d'ocells estan associades a habitats determinats, el que ha permès establir indicadors d'estat dels ambients forestals, de zones obertes naturals i agrícoles, en base a les poblacions d'ocells que hi resideixen. Pel càlcul dels indicadors, el primer pas es agrupar les espècies en funció de la seva afinitat a un dels ambients i després estimar l'índex amb la mitjana geomètrica de cada un dels índexs anuals de totes les espècies considerades per aquell ambient, calculat mitjançant el programa TRIM.

Un segon Indicador estimat es els efectes de l'aforestació, que permet quantificar l'efecte del creixement natural de la vegetació en el seu pas del prat al bosc sobre les poblacions d'ocells i per a fer-ho incorpora, a més de la tendència temporal de cada espècie.

 

Mamífers

 

Els micromamifers son bons  bioindicadors per quantificar el canvi ambiental i en base a la abundacia d'animals capturats i de les especies, que estan associats a determinats hàbitats, ens permet calcular Indicador de matollar mediterrani, Indicador forestal mediterrani, Indicador de clima mediterrani Indicador de clima centreeuropeu. També es calcula anualment un Indicador d'abundància total de micromamífers, combinant totes les espècies de petits mamífers, posant de manifest canvis temporals de la biomassa (aliment) disponible per als depredadors. Un tercer indicadors calculat per aquest grup és el de riquesa específica de petits mamífers, basat en la tendència del nombre d'espècies detectades per parcel·la (densitat d'espècies) i que ens indica si s'està produint una pèrdua significativa de biodiversitat en l'àrea d'estudi.

Els indicadors de l'estat de les poblacions de ratpenats es basen en el comptatge directe i estimat dels animals presents en les colònies de cria i d'hivernació, l'activitat de ratpenats estimada mitjançant el detector d'ultrasons o l'observació directe en ambients aquàtics, la diversitat d'espècies identificades en determinats hàbitats i la presencia de determinades espècies indicadores per ser específiques d'ambients molt determinats, com ho seria els boscos madurs o els boscos de ribera autòctons.

En el cas dels ungulats, l'indicador bàsic és la densitat estimada de senglar a partir de les dades facilitades pels caçadors dels animals caçats i observats per superfície de batuda. També son importants el càlcul d'altres indicadors com són l'evolució anual de les captures de senglar a tota Catalunya, el sex-ratio o la proporció del pes dels animals caçats així com la productivitat de les femelles (basat en l'anàlisi de les matrius). En el cas del cabirol també s'obté l'índex d'abundància en base al animals observats i caçats durant les batudes cinegètiques.

 

Invertebrats

 

Macroinvertebrats aquàtics

 

La biodiversitat i els indicadors biològics

 

La comunitat de macroinvertebrats aquàtics té tot de trets que la fa bona indicadora a mitjà i a llarg termini de l'ecosistema fluvial: és sensible tant a pressions fisicoquímiques com hidromorfològiques, té una riquesa elevada i per algunes espècies els cicles de vida són força llargs i complexos.

Des de l'any 1994 fins a l'actualitat, en els diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals s'han usat els macroinvertebrats aquàtics com a bioindicadors de la qualitat de l'aigua  i l'índex biològic més utilitzat és l'IBMWP (Alba-Tercedor et al., 2002).

Actualment, aquesta tasca es du a terme en el projecte CARIMED  mitjançant  un conveni  entre el grup Freshwater Ecology and Management de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

 

Consulteu els indicadors de l'informe 2015:

 

I les diferents conclusions a partir dels objectius del projecte CARIMED:

  • Biodiversitat
  • Canvi ambiental
  • Qualitat fisicoquímica
  • Qualitat ecològica dins de la XPN
  • Qualitat ecològica a la província de Barcelona

 

El cranc de riu autòcton

 

Mitjançant els censos estandarditzats de les diferents poblacions de cranc de riu autòcton situades dins de la Xarxa de Parcs Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona s'ha constatat que en els darrers 7 anys s'ha perdut un 33% de les poblacions (de 18 poblacions actualment només en sobreviuen 12 poblacions dins de la XPN).

interest