Plans de seguiment i recerca. Garraf i Olèrdola


$urlFileEntry

Les coves de la Vall (Arxiu XPN)

El seguiment i la millora del coneixement del medi natural s'han de considerar com eines per la gestió, per la qual cosa l'objectiu final d'aquests ha de ser la millora de l'eficàcia en les decisions de maneig.

Com a definició genèrica, i d'acord amb la secció de l'Estat espanyol de la federació Europarc, el Pla de seguiment ecològic d'espais naturals protegits és l'instrument de planificació en el qual es defineix i s'articula el conjunt de coneixements i indicadors necessaris per al seguiment del sistema, i els protocols i accions per a llur adquisició i la incorporació dels resultats a la gestió, especialment aplicat a la conservació del patrimoni natural.

Agafant com a referència la mateixa font, els plans de seguiment ecològic d'espais naturals protegits permeten assolir les següents finalitats:

  • Disposar del registre continu de la dinàmica dels sistemes naturals i socials objecte de gestió.
  • Facilitar la prevenció i l'alerta primerenca davant de canvis puntuals i/o globals en els sistemes gestionats.
  • Millorar el coneixement sobre els sistemes gestionats.
  • Determinar el grau d'acompliment dels objectius de l'espai protegit.
  • Avaluar els efectes produïts per les pràctiques de gestió, especialment per a la conservació, en la dinàmica dels ecosistemes o els sistemes socials.
  • Millorar el procés de la gestió mitjançant una millor administració, major transparència i una òptima assignació de recursos.

La implantació del Pla de conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat (document de gestió aprovat pels respectius consells coordinadors dels Parcs del Garraf i d'Olèrdola) ha de fer més fàcil la tasca de disseny i revisió dels plans de seguiment i recerca, en haver identificat quins són els elements prioritaris sobre els quals centrar esforços (espècies, hàbitats, valors geològics, processos ecològics, serveis ambientals del medi natural,etc.), identificar les amenaces i oportunitats que existeixen en cada espai natural, i en concretar objectius de gestió en matèria de medi natural. Com ja s'ha comentat, per als espais on aquests no estan prou desenvolupats, temporalment, els plans de conservació estratègics de la XPN per a hàbitats, flora i fauna són un marc prou detallat de partida.

A continuació, s'adjunten els resums dels estudis del Pla de seguiment encarregats i realitzats per diferents experts durant el període 2010- 2015. Durant aquest període s'ha elaborat el  document Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (període 2015-2024) (PESR), elaborat conjuntament pel personal tècnic de la Gerència de Serveis d'Espais Naturals i els experts de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest document fixa, a partir de l'anàlisi de la situació actual, un conjunt d'objectius i programes que han de guiar les feines a desenvolupar en els propers anys, tant amb recursos propis com a partir d'encàrrecs a tècnics externs especialistes.

Es poden consultar els plans de seguiment a fons a l'apartat corresponent de la darrera Memòria de gestió del Parc.

Inventari de la flora al·lòctona de caràcter invasor del Parc del Garraf


 

Autors: Llorenç Sáez, Javier López & Pau Carnicero. Unitat de Botànica, Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona.

 

S'ha realitzat un inventari de la flora al·lòctona de caràcter invasor del Parc de Garraf que inclou diversos aspectes:

  1. Fer una diagnosi i avaluació de les espècies al·lòctones invasores (o amb potencial invasor) més problemàtiques en l'àmbit del Parc.
  2. Elaborar una base de dades georeferenciada de les espècies al·lòctones invasores (o amb potencial invasor) més problemàtiques en l'àmbit del Parc.
  3. Modelitzar la possible expansió d'espècies amb potencial invasor en diferents escenaris de canvi climàtic.
  4. Determinar quines zones del Parc i quins tipus d'hàbitats són els més vulnerables davant la proliferació de les espècies al·lòctones invasores.
  5. Proposta de línies d'actuació.

 

La conservació de la biodiversitat del Parc del Garraf suposa una gestió eficient de la flora al·lòctona i, especialment, aquella amb potencial invasor. És convenient adoptar accions preventives per evitar l'establiment de nous xenòfits al Parc i adoptar mesures de control o eradicació d'alguns nuclis de plantes invasores que, actualment, amenacen els hàbitats més fràgils i singulars del Parc.
 
A la imatge:  Opuntia monacantha. Autor: Llorenç Sáez
 

Elements geològics d'interès per a la conservació


Autors: Xavier Font Cisteró, Raul Cano Relucio, Eduard Albert Villanueva, Ramon Salas Roig. Universitat de Barcelona.

Els objectius que es pretenen aconseguir en aquest inventari són els següents:

  • Catalogació i classificació dels diferents geoelements. Inventari de punts d'interès geològic. També es realitzarà un mapa de les formes morfològiques sobre una base geològica.
  • Destacar el paper de la geologia com a element identitari.
  • Establir el grau de protecció que han de tenir aquests geoelements.

 

Mètodes:

S'ha desenvolupat un inventari d'elements o punts d'interès geològic dels Parcs del Garraf i d'Olèrdola. S'han implementat unes fitxes similars a les utilitzades en la definició de les geozones i geòtops creats per la Generalitat de Catalunya. Aquesta informació s'ha representat en un mapa de punts d'interès geològic del Parc del Garraf i Parc d'Olèrdola sobre una base geològica-geomorfològica.
 
 
A la imatge: Rillenkarren sobre calcàries al Garraf. Fotografia realitzada pels autors.

Estudi de líquens rupícoles


Autors: Andreu Cera Rull, Dr. Pere Navarro-Rosinés, Dr. Antonio Gómez-Bolea. Universitat de Barcelona.

Els objectius del present estudi són: 

  • Estudiar els diferents líquens calcícoles de superfícies horitzontals. 
  • Identificar les espècies més abundants i característiques.
  • Comparar les diferències de temperatures entre superfícies de roca nua (sense cobertura liquènica) i amb líquens.

Cartografia i diagnosi de les espècies vegetals invasores del Garraf


Autors: Pau Carnicero Campmany, Llorenç Sáez Gonyalons. Universitat Autònoma de Barcelona.

La correcta gestió de la biodiversitat d'un espai natural suposa una correcta i eficient gestió de la flora al·lòctona de potencial invasor.

En aquest sentit realitza el present estudi, que té els objectius següents:  
 
  • Fer una diagnosi i avaluació de les espècies al·lòctones invasores (o amb potencial invasor) més problemàtiques en l'àmbit del Parc.  
  • Elaborar una base de dades georeferenciada de les espècies al·lòctones invasores (o amb potencial invasor) més problemàtiques en l'àmbit del Parc.  
  • Modelitzar la possible expansió d'espècies amb potencial invasor en diferents escenaris de canvi climàtic.  
  • Determinar quines zones del Parc i quins tipus d'hàbitats són els més vulnerables a la proliferació de les espècies al·lòctones invasores.  
  • Proposta de línies d'actuació:  
  • Priorització per al control i eradicació de les espècies invasores.
  • Mètodes concrets d'eradicació.
  • Establir mecanismes per evitar o minimitzar les entrades de plantes al·lòctones.

Estudi dels ropalòcers al Garraf


 

Autors: David Garcia

Els ropalòcers són les papallones diürnes i, a diferència de les arnes o papallones nocturnes, tenen les antenes en forma de maça, dormen amb les dues ales plegades en vertical i tenen els dos parells d’ales inserides al cos d’igual forma.

El Pla de seguiment de ropalòcers o CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) representa el seguiment sistematitzat d’aquests organismes a Catalunya. La xarxa CBMS aporta dades significatives de les tendències d’un bon nombre de papallones de Catalunya (per a més informació sobre el projecte, vegeu Cynthia. Butlletí del CBMS i  www.catalanbms.org).

Aquest 2017 és el 23è any d’aplicació al Principat, on ja hi ha més de cent estacions de mostreig, i el 21è al Parc del Garraf. En l’àmbit europeu, durant els darrers anys s’han fet avenços importants de cara a aconseguir una xarxa integrada de seguiment per a tots els països on es duu a terme aquest projecte.

Els dos itineraris es fan en anys alternatius i es duen a terme a les proximitats de la masia de Vallgrassa (terme municipal de Begues), i a la vora del municipi d'Olivella. Tenen una longitud aproximada de 1.000 m.

Estudi dels micromamífers al Garraf


L'any 1996, es va iniciar l'estudi de les poblacions de petits mamífers per veure la recuperació desprès de l'incendi de 1994. L'any 1999, en el marc del Pla de seguiment de paràmetres biològics, el Museu de Ciències Naturals de Granollers va iniciar l'estudi de les poblacions de petits mamífers al Garraf.

 
Objectius:
 
  • Consolidar tres estacions de seguiment de petits mamífers al Parc del Garraf
  • Entendre com canvien les poblacions en el temps i en l'espai, i esbrinar les causes
  • Incorporar noves estacions de seguiment a la xarxa de seguiment de petits mamífers de Catalunya i de l'Estat espanyol (SEMICE).

 

Metodologia:
 
El tipus de mostreig emprat ha anat variant en el temps per ajustar-lo a les necessitats particulars de cada estudi, fins a la seva estandardització l'any 2005. S'estableixen parcel·les fixes amb un mostratge bianual. El Parc del Garraf incorpora tres estacions situades en ambients típicament mediterranis.

Cens de la població de senglars per la cacera


 
Autors: Carme Rosell, Ferran Navas.
 
Objectius:
 
  • Conèixer la tendència demogràfica de la població de senglar als parcs del Garraf i d'Olèrdola.
  • Fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors.
 
Metodologia:
 
Aquest seguiment es realitza en el marc del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya (PSS), impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Barcelona des de l'any 1998. La metodologia és la mateixa que s'utilitza en els vint-i-un espais que formen la xarxa d'observatoris del PSS. Es basa en l'anàlisi de les dades de les batudes de senglar que es realitzen en cada espai, anotades per les pròpies colles de caçadors, i a partir de les quals s'extreuen diversos indicadors sobre l'activitat cinegètica i l'evolució de l'espècie.

Estudi dels ratpenats


 
Autors: Jordi Serra-Cobo, Marc López, Xavier Bayer, Dr. Hervé Bourhy.
 
Objectius:
 
  • Revisar l'estat de conservació i l'ocupació de les caixes per a ratpenats col·locades en anys anteriors.
  • Revisar els refugis de grans dimensions per a quiròpters col·locats el 2009 a la localitat de Jafra.
  • Prosseguir l'estudi de la dinàmica poblacional dels Miniopterus schreibersii i dels Myotis capaccinii de l'avenc de l'Esquerrà. 
  • Conèixer l'estat sanitari de la colònia de quiròpters de l'avenc de l'Esquerrà. 
  • Proposar mesures concretes de gestió i activitats de difusió basades en la informació obtinguda fins al 2014
 
Metodologia:
 
Mostreig de 31 zones amb caixes niu. Durant el 2014, s'han obtingut mostres de sang i de saliva de 30 Miniopterus schreibersii i 1 Myotis capaccinii. Els estudis epidemiològics s'emmarquen en les actuacions contemplades en el Programa de conservació dels quiròpters cavernícoles de la Xarxa de Parcs Naturals.

Seguiment de la tortuga mediterrània al parc del Garraf, avaluació de la població


 
Autors: Joaquim Soler, Albert Martínez Silvestre i Albert Vilardell. CRARC.
 
Des de l'any 1992, la tortuga mediterrània occidental ( Testudo hermanni hermanni) és present al Parc del Garraf. La Xarxa de Parcs Naturals disposa des de l'any 2007 d'un Pla de conservació de l'espècie (GO23), especialment elaborat per gestionar la tortuga mediterrània als parcs de la Xarxa. Després de vint-i-dos anys s'han alliberat més de 5.000 tortugues.
 
Metodologia:
Per primera vegada des de l'inici del projecte, s'ha avaluat la població amb el rastrejament mitjançant gossos ensinistrats. L'acció es va desenvolupar en deuespais amb una superfície total de quarant hectàrees. Els resultats es van comparar amb l'eficàcia del mètodes tradicionals de seguiment (amb tècnics de camp). L'estima poblacional es va dur a terme mitjançant el mètode estadístic Schnabel.
 

Observació i seguiment de la migració d’aus al Parc del Garraf


Des de l’any 1989 l’Associació Naturalistes en Acció, en col·laboració amb el Parc del Garraf, han anat realitzant observacions documentades de la migració d’aus rapinyaires al seu pas pel Garraf. Aquestes observacions s’han fet amb la col·laboració d’un gran nombre d’ornitòlegs, i amants de la natura, entusiastes que han anat passant pels punts d’observació.

El Parc del Garraf és un espai natural molt proper a Barcelona, a la zona del delta del Llobregat i al mar. Aquesta disposició del Parc, a més del relleu suau del massís, fa que la part nord oriental actuï com un corredor natural per a les aus, i disposi d’indrets amb un gran valor per poder observar els processos migratoris d’aquestes. En arribar al Delta del Llobregat aquestes aus trien pel camí del litoral marítim, remuntant-se amb els corrents tèrmics formats a les faldes del Garraf, en comptes de creuar el mar, per arribar a l'Àfrica. Aquest seguiment es porta a terme preferentment a la tardor, quan els ocells viatgen més agrupats i són més fàcils de detectar.

Entitats com el grup Naturalistes en Acció, i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), han desenvolupat un protocol específic per unificar i recollir les dades obtingudes d’aquests censos de la migració a la tardor. D’altra banda s’ha conformat una xarxa de punts d’observació en altres indrets diferents al Garraf, gestionats per ornitòlegs professionals voluntaris. Al Parc del Garraf comptem amb l’observatori del Mirador de Canópolis, un punt panoràmic molt singular i amb àmplies vistes, des d’on es poden observar ocells en migració, a molt poca distància.

Aquest observatori presenta una elevada varietat d’espècies observades. A més dels rapinyaires migratoris, com arpelles vulgars, esparvers, xoriguers comuns, falcons mostatxuts, falcons de de la reina, aligots vespers, també es poden contemplar algunes interaccions entre aquestes i altres espècies locals, com les àligues Cuabarrades, àligues marcenques, xoriguers i falcons pelegrins. A més dels rapinyaires també s’han anat incorporant al cens altres espècies d’ ocells de mida petita que abans passaven desapercebuts. Entre els estols d'Abellerols, Orenetes i Falciots, es venen observant multitud d'altres espècies d'aus insectívores, Fringíl·lids, Sílvids, Motacíl·lids,... si bé la majoria d'ells encara són difícils d'observar per causa de la seva mida petita i el seu moviment ràpid i nerviós, i el pas fugaç.

Des del Parc del Garraf, any rere any, es porta a terme aquest cens per reforçar el coneixement sobre aquestes espècies al seu pas per l’espai natural i per determinar alguns aspectes de la seva dinàmica i ecologia. La participació de voluntaris en el seguiment de la migració de rapinyaires a Canópolis els últims anys ha esdevingut fonamental, ja que ha permès millorar substancialment l’eficàcia d’observació. Per això es coordinen les tasques del personal del Garraf, a fi i efecte que es pugui atendre als visitants el màxim de temps possible, al lloc d’observació.


Temporada 2018

 

29è any d'observació i cens centrat en les espècies d'aus veleres, com les rapinyaires, cigonyes i d'altres espècies, que passen la muntanya cap el sud. Prem damunt la imatge per descarregar la taula actualitzada (data d'actualització: 16 d'octubre)

 

 

 

Temporada 2017

 

Aquest és ja el 28è any d'observació i cens centrat en les espècies d'aus veleres, com les rapinyaires, cigonyes i d'altres espècies, que passen la muntanya cap el sud. Prem damunt la imatge per descarregar la taula.

 

 

 

 

 

 

interest