Els darrers anys, la Diputació de Barcelona ha desenvolupat una política activa de foment de la gestió forestal sostenible de les finques de la seva propietat.
La pràctica de la gestió forestal, que a partir de l'observació i l'anàlisi estableix objectius que es concreten en actuacions, planteja en nombroses ocasions noves qüestions les quals obliguen a progressar en l'estudi per assolir nous coneixements. Així mateix, l'efectivitat de les mesures adoptades és important que s'avaluï d'una manera objectiva a fi i efecte que es puguin resoldre situacions similars en el futur.
L'estudi dels boscos és part de l'ecologia. La investigació dels complexos sistemes forestals i la seva gestió exigeixen coneixement que cal que estigui recolzat per l'àmbit acadèmic. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona col·labora, mitjançant convenis amb diferents institucions (INIA, UAB, UdL), amb l'estudi dels àmbits següents, bàsics per a una gestió forestal sostenible:
Els models de creixement són una eina per a la presa de decisió per a la gestió forestal sostenible. Per a masses regulars denses es requereixen models basats en la màxima renda en espècie (Madrigal 1991) i amb les finalitats següents:
classificar la qualitat d'estació dels rodals (unitats d'actuació)
raonar i discutir torns
valorar els tractaments de millora realitzats i assajar diferents règims d'aclarides
discutir la possibilitat, considerant-la com a model de bosc normal
discutir el bosc objectiu en masses mixtes
Donada la manca d'aquest tipus d'eina per a les masses regulars a Catalunya, s'han obtingut amb col·laboració amb la UdL i recentment també amb l'INIA (CIFOR) els models de creixement per les espècies següents:
La Diputació de Barcelona i el Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la UAB col·laboren, mitjançant conveni, en l'elaboració d'un programa de seguiment de l'aprofitament de les pastures dins de les finques propietat de la Diputació de Barcelona.
L'objectiu principal d'aquest conveni és avaluar l'eficàcia de la gestió silvopastoral com a eina de prevenció d'incendis i manteniment de la biodiversitat. Tenint en compte el tipus de gestió, els objectius específics són els següents:
Calcular la producció herbàcia de cada tipus de vegetació sotmesa a diferents tipus de gestió i el consum per part del bestiar.
Estimar la biodiversitat en cada tipus de vegetació a mesura que s'apliquen els diferents tractaments de pastura (rotacional i hivernal).
Analitzar l'efecte dels diferents tipus de pastura sobre el valor nutritiu de cada tipus de vegetació.
Determinar les variacions estructurals degudes a la pastura i la pressió ramadera per a cadascuna de les espècies llenyoses que formen part del sotabosc.
S'han caracteritzat les formacions de boix (Buxus sempervirens) del Parc del Castell de Montesquiu, a partir de les dades de l'inventari forestal del PTGMF, mitjançant tecnologia GIS, per conèixer la seva distribució i decidir la gestió espai-temps dels seus tractaments. Així mateix, s'ha estudiat l'efecte de l'estassada sobre les masses de boix (Buxus sempervirens), quantificant els nous rebrots i la seva evolució en el temps. Per avaluar l'eficàcia dels tractaments silvícoles s'ha estudiat l'efecte d'una sèrie de variables dendromètriques, dasomètriques i fisiogràfiques sobre la rebrotada induïda.
Amb la idea de protegir els sòls de la finca pública de Fontmartina, propietat de la Diputació de Barcelona, i potenciar l'ús social i turístic dels boscos de la zona, a l’any 1962 es va redactar un projecte de reforestació dels seus sòls erms, el qual preveia l’assaig de diferents espècies arbòries i el qual es va executar entre els anys 1963 i 1968. L'objectiu principal del present estudi és avaluar el resultat d’aquestes repoblacions a fi i efecte de:
- Identificar quina espècie usada en la reforestació ha estat la que millor s'ha adaptat.
- Determinar aquelles espècies que van ser usades en les repoblacions i que han donat rendiments baixos o bé no s'han aclimatat o adaptat a les condicions climatològiques de la zona.
- Establir una relació de les espècies amb major potencialitat adaptativa tenint en compte un context de inexorable canvi climàtic
La Diputació de Barcelona i l'lnstitut Nacional d'lnvestigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) col·laboren en el desenvolupament d'eines silvícoles per a la millora de la gestió de les suredes en finques públiques de la Diputació de Barcelona. A tal efecte s'ha instal·lat un assaig d'aclarides a la finca de Can Bonamusa (Parc del Montnegre i el Corredor), amb nou parcel·les repartides en tres blocs, amb I'objecte de determinar quines són les densitats més apropiades per obtenir altes produccions de suro amb la major qualitat possible. Els resultats obtinguts d'aquest assaig s'integraran en el model de creixement i producció per a forests de surera anomenat ALCORNOQUE, desenvolupat a I'INIA-CIFOR i que serà validat amb dades de masses a partir de la xarxa de 21 parcel·les instal·lades ja I'any 2011.
Arbres marcats objecte d'estudi per a l'assaig a Can Bonamusa
Pinedes de pinassa
Els darrers vint anys, la pinassa ha experimentat un retrocés sense precedents per culpa, sobretot, dels grans incendis del 1994 i 1998, que a Catalunya van afectar principalment aquest pi: només en quatre anys la seva distribució en el territori es va reduir un terç. La raó més evident d’aquest retrocés és que l’espècie no presenta cap mecanisme de supervivència davant del foc, ja que no rebrota, les seves pinyes i plàntules no són gens resistents a les flames, i la dispersió dels pinyons és molt moderada. La seva distribució també ha estat reduïda a causa dels aprofitaments i les tales. Així, no es pot esperar una regeneració natural d’aquestes zones i, per això, convé estudiar acuradament les alternatives de gestió que s‘hi poden aplicar si es vol que tornin a gaudir d’una coberta arbòria.
Distribució d'espècies arbòries al Parc del Garraf i a les finques de Jafre i Can Vendrell
S’estudien les distribucions de les espècies Quercus humilis, Quercus ilex i Quercus faginea en relació amb les característiques del sòl i altres condicions ambientals. El Parc del Garraf és un espai on conflueixen aquestes tres espècies, fet interessant pel que fa a la biodiversitat de la zona, però també pel que fa al caràcter resilient de la vegetació en les situacions postincendi. De la mateixa manera, els gestors forestals ho poden aprofitar per millorar el desenvolupament i la maduresa de l’estrat arbori, en una zona d’alta exposició a incendis com el massís del Garraf.
A part del seu valor per a la biodiversitat, fins a quin punt poden ajudar les espècies secundàries a incrementar la rendibilitat del bosc? Algunes d'aquestes espècies, com el freixe, el cirerer o la servera, poden assolir, amb una silvicultura adequada, preus elevats. Això és el que es pretén esbrinar en diferents assajos que es duen a terme en diferents finques de la Diputació de Barcelona amb una varietat d'espècies arbòries. Es volen conèixer els efectes d'una silvicultura d'arbre individual (estratègia QD) en l'obtenció de fustes nobles d'alta qualitat així com mètodes per fomentar la seva regeneració.
Imatges:
Roure marcat com a arbre de futur.
Freixe en fase de dimensionament. Ja ha assolit un tronc recte sense branques.
Introducció de servera en un rodal malmès per la neu.
Assaig de procedència d'avet. L'avet creix bé sota altres arbres.
Boscos mixtos i canvi climàtic
Gestió forestal per a l'adaptació al canvi climàtic dels boscos mixtos en finques de la Diputació de Barcelona
Els boscos mixtos subhumits a la Xarxa de Parcs Naturals
Els boscos mediterranis subhumits són un ecosistema de gran singularitat i importància en l'àmbit europeu i mundial. Es tracta d’un bosc dominat per frondoses, típicament mixt amb barreja d’arbres de diferents espècies, lligat a temperatures suaus i precipitacions elevades i que es localitza en muntanyes litorals i prelitorals.
L'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de l’Àrea d'Infraestrutures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona, entre d’altres, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc del Montnegre i el Corredor i el Parc del Castell de Montesquiu, on són presents aquest tipus de bosc mixt.
El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny és una mostra de successió vegetal per pisos altitudinals, com són els boscos mediterranis, de muntanya mitjana, centreeuropeus i subalpins. Els boscos dominants són els alzinars, suredes, rouredes i fagedes, amb taques de plantacions d’arbres d’altres espècies (castanyer, pinedes, etc.). Les transicions entre unes i altres formacions formen els boscos mixtos amb més diversitat arbòria.
En el cas del Montnegre, trobem una gran diversitat de boscos, en què dominen les perxades de castanyer amb diferents espècies secundàries (com roures, cirerers, trèmols, etc.), zones d’alzinars amb altres espècies i zones de sureda. Un dels reptes de la gestió forestal és l’orientació de la gestió del castanyer amb viabilitat de futur, econòmic i ecològic, ja que es troben fora de la seva qualitat d’estació.
El Parc del Castell de Montesquiu està situat al Prepirineu i està travessat pel riu Ter, a la comarca d’Osona. Els boscos dominants són les pinedes de pi roig i les rouredes de roure martinenc, molt sovint en forma de boscos mixtos amb una gran diversitat arbòria, com moixeres, serveres, blades, aurons, til·lers, trèmols, etc.
Les espècies de planifolis d’interès i presents en aquests parcs són els roures (Quercus petraea, Q. pubescens, Q. canariensis), freixe (Fraxinus excelsior), blades (Acer pseudoplatanus, A. opalus, A. campestre), pomeres i pereres (Malus/Pyrus spp), server (Sorbus domestica), moixera de pastor (S. torminalis), cirerer (Prunus avium) i castanyer (Castanea sativa). Tret dels roures i del castanyer que formen boscos, la resta són arbres que es troben com a espècies secundàries, és a dir, són acompanyants en boscos mixtos amb una o més espècies. A més, totes elles són considerades espècies productores de fusta de molta qualitat, apreciada per ebenistes i fusters, anomenades de fusta noble, i amb un valor econòmic molt elevat quan presenten un port excel·lent.
L’any 2016 es va aprovar el projecte europeu Life Mixforchange, que preveu innovar en estratègies de gestió per a l’adaptació al canvi climàtic dels boscos mediterranis subhumits mixtos. Està coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i hi participen també el Centre de la Propietat Forestal (Generalitat de Catalunya) i les associacions de Propietaris del Montnegre-Corredor i Bellmunt-Collsacabra. El Life Mixforchange preveu implantar actuacions demostratives de models de gestió per a la millora de la vitalitat, estat sanitari, capacitat productiva, resistència i resiliència davant el canvi climàtic en quatre tipus de bosc mixt: l’alzinar, les pinedes, les castanyedes i les rouredes. A més també persegueix l’impuls de l’economia lligada a aquests boscos, integrar l’adaptació al canvi climàtic en la política i la difusió dels resultats i tècniques aplicades. El projecte preveu la implantació de models de gestió en els boscos mixtos i l’avaluació del efectes ecològics, silvícoles i el seu impacte socioeconòmic. Durant aquest darrer hivern 2018/19 s’ha realitzat una rèplica de les accions contemplades en el Life Mixforchange en els boscos mixtos del Montseny, del Montnegre i de Montesquiu.
Bosc mixt de planifolis amb domini de castanyer (Castanea sativa) al Montnegre a principis de primavera. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Rodals d'alzinar i plantació de castanyer al Montseny. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Bosc mixt de pi roig (Pinus sylvestris) amb planifolis al Parc del Castell de Montesquiu. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
L’adaptació dels boscos al canvi climàtic
Les recomanacions generals per a l’adaptació al canvi climàtic dels boscos mediterranis van orientades a mantenir masses forestals sanes i diverses per ser més resilients a variacions climàtiques. Les eines de què disposa el gestor forestal inclouen modificar la composició i/o l’estructura del bosc. En el cas de l’estrat arbori, l’objectiu és generar i mantenir estructures multiestratificades amb la màxima diversitat d’espècies, especialment aquelles de més vitalitat. En tot cas, cal regular la competència, disminuint la densitat per millorar l’estat hídric, que és el factor més limitant. En el cas de l’estrat arbustiu, també convé actuar mitjançant estassades selectives amb l’objectiu de disminuir la competència per l’aigua disponible en el sòl superficial i disminuir la transpiració. Les tallades de millora o d’aprofitament es preveuen més freqüents i de menor intensitat que els tractaments tradicionals, per tal de mantenir les condicions microambientals del bosc menys alterades.
La silvicultura propera a la natura
Els nous models de gestió forestal implementats es basen en una silvicultura propera a la natura, és a dir, aquella que s’aprofita dels processos naturals que faciliten al gestor la consecució dels seus objectius: microclima forestal que limita la proliferació de l’estrat arbustiu, manteniment d’un estrat de servei codominant que fa un acompanyament lateral per evitar els brots epicòrmics en peus de més valor, etc. A més, es consideren criteris de silvicultura l’arbre individual, és a dir, amb la planificació de les intervencions silvícoles centrades a promoure una sèrie d’arbres (“arbres de futur”) els quals poden incrementar notablement el valor agregat del rodal en el terreny econòmic (individus molt ben conformats d’espècies productores de fusta de qualitat) i ambiental (peus d’espècies escasses i amb microhàbitats d’alt interès per a la conservació). Els arbres de futur se seleccionen al final de l’estadi juvenil, quan ja és possible identificar-ne els més vigorosos i ben conformats (canó llarg) i se’ls afavoreix al llarg de la seva vida tallant progressivament (aclarides selectives) els arbres dels voltants que els comencen a fer competència excessiva, però mantenint sense intervenir tots aquells que fan un acompanyament lateral. D’aquesta manera, els peus de futur es van engrandint fins aconseguir arbres de grans diàmetres, que són els que poden assolir un valor comercial final més elevat. Els esforços en la gestió, és a dir, la inversió en treballs forestals, estan dedicats, per tant, a capitalitzar uns pocs arbres per hectàrea (no més de 120-160) mentre que la resta de bosc actua com a acompanyant d’aquells, podent ser també objecte d’aprofitament sempre que aquest aprofitament no afecti la qualitat dels peus de futur. Aquest mètode persegueix millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal dels boscos mixtos subhumits amb un potencial productiu elevat. Aquest model de gestió s’ajusta molt bé als objectius dels boscos situats en espais naturals protegits, tant pel que fa a l’estructura i dinàmica del bosc, com als objectius de conservació i sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic.
Identificació, selecció i marcatge de freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior) jove com a arbre de futur que ha crescut sota la pineda. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Moixera de pastor (Sorbus torminalis) en un bosc mixt de pi roig amb planifolis el creixement del qual cal potenciar enfront de les altres espècies que l'acompanyen. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Identificació de cirerer (Prunus avium) com a arbre objectiu amb acompanyament de subestrat d'avellaner (Corylus avellana) i castanyer a mantenir. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Els treballs forestals
La rèplica de les accions que es desenvolupen dins el Life Mixforchange consisteixen en la implementació de models de gestió forestal dels boscos mixtos mitjançant l’execució de treballs de millora forestal, amb la realització de tallades de selecció, millora o regeneració segons el cas i aplicant la silvicultura d’arbre individual. L’objectiu és modificar la composició arbòria i fer una intervenció en el vol aeri per afavorir una o altra espècie.
L’any 2018, la Diputació de Barcelona va implantar els models de gestió per a l’adaptació de bosc mixt dominats per alzina (Montseny), castanyer (Montseny i Montnegre) i pi roig (Montseny i Montesquiu). Els treballs van consistir en un diagnòstic inicial dels rodals d’actuació, el disseny de les intervencions silvícoles, un inventari dasomètric (forestal) i ecològic i, finalment, l’execució dels treballs de millora forestal. L’execució dels treballs s’ha contractat a una empresa forestal especialitzada, que actua en superfície total de trenta hectàrees, corresponents a cinc finques públiques dels tres parcs.
A les zones sense presència d’arbres de futur d’interès, es va fer una aclarida de millora de la massa amb l’objectiu de modificar les condicions microclimàtiques i de llum dins el bosc i, d’aquesta manera, afavorir la regeneració de les espècies arbòries objectiu (roure, cirerer, castanyer, servera, moixera, etc.). A les zones on els arbres de futur ja eren arbres dominants o bé tenien espai físic suficient per créixer, no es va fer cap tipus de treball. Puntualment es van realitzar plantacions complementàries de planifolis per assajar espècies productores de fusta de qualitat enmig de zones sense regeneració natural ni presència d’arbres de futur.
Identificació i marcatge d'arbres objectiu (castanyer amb doble línia blanca) i d'arbres a tallar (alzina amb ratlla vermella). Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Tallada de millora en perxada de castanyer per afavorir la regeneració natural de roure (Quercus spp.) i cirerer com a espècies objectiu. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Treballs de desembosc dels arbres tallats en la selecció i millora dels arbres de futur. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
El seguiment
Els nous models de gestió que s’assagen per a les castanyedes, alzinars i pinedes de pi roig en les finques públiques dels espais naturals tindran un seguiment durant els propers anys per avaluar els resultats, i seran incorporats al conjunt de finques participants en el projecte Life Mixforchange. El seguiment de les actuacions realitzades ha de permetre obtenir conclusions i plasmar els resultats obtinguts per definir models de gestió vàlids per a l’adaptació de boscos mixtos al canvi climàtic. Aquests resultats seran una eina útil per orientar en la planificació i gestió dels parcs que hi participen.
Fotografia hemisfèrica en parcel·la de seguiment de castanyer amb roure i cirerer abans de la tallada. Autora: Sònia Navarro (CTFC)
Identificació de plançó de cirerer per al seu seguiment de futur. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Conservació de la biodiversitat
Totes les actuacions es realitzen en finques situades dins espais naturals protegits i en Xarxa Natura 2000 i també es tenen en compte criteris de conservació per a la implementació dels nous models de gestió forestal dels boscos mixtos de planifolis.
A més de mantenir les espècies legalment protegides, com són el teix (Taxus baccata) i el boix grèvol (Ilex aquifolium), en la selecció d’espècies de planifolis es potencien també aquelles espècies productores de fruit per a la fauna silvestre, siguin o no arbres ben conformats per a la producció de fusta (moixeres, serveres, cirerers, etc.). També es potencien els planifolis de les espècies amb menor presència, com són el til·ler, el carpí, la perera, i així diversificar al màxim la presència de planifolis. També es mantenen els arbres amb cavitats i alguns amb peus bifurcats. Un altre dels indicadors del qual se’n fa el seguiment, i alhora es potencia, és la presència de fusta morta en peu o en el sòl, especialment d’arbres de diàmetres grans per augmentar la biodiversitat d’espècies de descomponedors (fongs, molses, insectes, aràcnids, etc) i fauna depredadora associada.
Alhora es tenen en compte les espècies singulars de cada finca, com són el liró gris, el gatsaule, el marcòlic vermell, el pericó polit (Hyperichum pulchrum), etc., tant per vetllar per la compatibilitat amb els nous models de gestió, com per minimitzar interferències realitzant els treballs forestals fora d’èpoques sensibles.
Exemples de fusta morta al sòl d'arbres de diàmetres grans que ofereixen amagatall i aliment a gran quantitat d'espècies d'insectes, fongs, etc. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Exemplar d'ou de reig (Amanita caesarea) en zona de bosc mixt. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Els insectes descomponedors afavoreixen la presència de depredadors com el picot garser gros (Dendrocopos major). Autor: Xavier Bayer
Exemplar de marcòlic (Lilium martagon) durant l'hivern al Montnegre. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
