Es confirma la presència de la granota pintada mediterrània al Parc del Garraf
Exemplar de granota pintada mediterrània localitzada dins el Parc del Garraf. Autor: Alejandro García Salmerón
Durant el seguiment batracològic, ecològic i sanitari de cent punts d’aigua de diversos espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals realitzat per experts del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) el 2022, es va detectar per primera vegada en un cens estàndard un exemplar viu de granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus) dins dels límits del Parc del Garraf. Mentre que per part de l’equip de guardes forestals dels parcs del Garraf i d’Olèrdola l’any 2021 ja se n’havia detectat un exemplar presumptament mort per atropellament en una de les carreteres del Parc, no ha estat fins l’any passat que s’hi ha detectat el primer exemplar viu i s’ha confirmat així, la seva presència.
Aquesta espècie, originària del nord d’Àfrica, va ser introduïda a Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord) fa més d’un segle degut probablement a escapaments de laboratoris. Des de llavors, ha seguit una lenta però constant expansió resseguint el prelitoral i litoral mediterrani tant cap al nord fins gairebé Montpeller, com cap al sud fins al Vallès Oriental i el Maresme. Tot i això, una posterior translocació d’individus possiblement amb materials d’obra cap al Delta del Llobregat va iniciar fa aproximadament quinze anys un segon nucli expansiu. Aquest segon nucli s’ha expandit ja riu amunt, també fins i tot cap a les àrees més poblades situades a llevant, com també cap a ponent arribant així al Parc del Garraf.
La granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus) és una espècie considerada invasora, ja que es troba en una dinàmica expansiva fora del seu àmbit de distribució natural. Tot i això, la seva presència ha demostrat ser d’afectació lleu per als amfibis autòctons i el seu rol negatiu sembla que podria estar restringit a ser un potencial portador i intensificador d’algunes malalties emergents d’amfibis com pot ser el fong quitridi (Batrachochytrium dendrobatidis). Això podria ser motiu d’una certa preocupació si és demostrés que pot contribuir a la disminució de les poblacions de les espècies autòctones d’amfibis.
La doble troballa que s’ha fet d’exemplars de l’espècie, així com el fet que l’exemplar viu fos un adult que es trobava a les rodalies d’un potencial punt de reproducció, probablement indiqui que la població dins del Parc del Garraf estigui en procés d’establiment. Així doncs, tot i que durant l’any 2022 no se n’ha pogut comprovar la reproducció, aquesta es pot considerar probable en els propers anys.
El grup d’experts del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), junt amb els cossos tècnics de la Xarxa de Parcs Naturals, estan seguint l’evolució de les poblacions d’amfibis des d’abans de l’arribada de l’espècie. Aquests seguiments es converteixen ara en sèries de dades molt valuoses per tal d’avaluar de manera precisa l’afectació real que aquesta espècie invasora pot tenir en una comunitat autòctona d’amfibis com la del Parc del Garraf.
Font de la informació: Societat Catalana d'Herpetologia (SCH)
Categoria: Paisatge, Hidrologia, fauna, vertebrats, amfibis, hàbitats, Recerca i seguiment, Garraf, Olèrdola, Biodiversitat, ODS,
