El punt d’inici del recorregut, l’Església de Sant Cebrià de Fogars, és especialment interessant per ser una zona d’aiguabarreig del curs principal del riu amb un dels seus afluents: la riera de Santa Coloma. Aquest fet fa que es tracti d’un punt molt ric en biodiversitat i, per tant, molt important de preservar.

Aquesta tardor tan poc plujosa fa que el riu baixi aparentment sec, tot i que les seves aigües continuen circulant de forma subterrània, infiltrant-se pel sauló que recobreix tota la llera. Només de tant en tant, trobem presència testimonial de l’aigua en superfície, en forma de petits tolls, gràcies als quals la vida aquàtica pot persistir. De fet, la supervivència d’alguns peixos endèmics com la bagra catalana (Squalius laietanus) sobreviuen gràcies a aquests petits reductes. Altres, com les anguiles (Anguilla anguilla), necessiten de la presència d’aigua per poder remuntar el riu. Si no n’hi ha, són capaces d’enterrar-se i circular pel dessota, a través de la capa freàtica, on sí que hi ha aigua. És interessant tenir cura d’espècies paraigües com la llúdriga, la protecció de les quals implica la protecció indirecta de moltes altres que hi estan relacionades a nivell de xarxa tròfica. 

Durant el camí, anem veient vegetació de ribera, tant autòctona com al·lòctona i, finalment, arribem a l’estació d’aforament d’aigües. Les participants van quedar perplexes en comparar la quantitat d’aigua que passava en el moment de la nostra visita (0.68 m³/s) amb el que es va registrar durant el temporal Glòria, que va sobrepassar els 800 m³/s, malgrat se’n desconeix la xifra exacta a causa que es va espatllar el sensor. S’han fet estimacions que apunten que es van superar, fins i tot, els 1.000 m³/s. 

En acabar la passejada, els participants van visitar l’Església de Sant Cebrià per dins i es van explicar algunes curiositats, tant de la seva arquitectura com dels costums que hi estan estretament vinculats.