Mercedes Durán i Gemma Hidalgo, codirectores del programa d'excavació i d’investigació al jaciment, van destacar que durant aquesta campanya es continuen documentant estructures negatives com ara fons de cabanes, forats de pal que en sostenien el sostre, sitges per emmagatzemar gra i, molt especialment, dos grans retalls per sota del fons de cabana.

Segons les primeres hipòtesis, aquestes estructures podien estar destinades a recollir aigua però també podrien tenir altres funcions, com la d'estovar les fibres vegetals o bé resultar un espai de treball per pastar el fang i la palla amb què es fabricaven els maons destinats a construir els habitatges.

En definitiva, es tracta de noves aportacions a la fase inicial del poblat que ajuden a conèixer amb més detall la vida al cim de les Maleses durant un període anterior al segle IV aC.

Traçat urbanístic

Pel que fa a la fase urbanística, Gemma Hidalgo va explicar com continuen apareixent nous murs de les cases que conformen la xarxa urbana del poblat. Cal esmentar que el traçat urbanístic està basat en bateries de cases adossades als dos costats d’un carrer central. Amb les intervencions arqueològiques s’està recuperant aquest traçat original i conduint els visitants a resseguir-lo, ja que la zona de pas al llarg del cim circulava per sobre de les cases.

Paral·lelament als treballs d’excavació, també es va efectuar la consolidació dels murs i estructures aparegudes el 2017, activitat finançada per l'Ajuntament de Montcada. Gemma Hidalgo va donar les gràcies a l’associació de l'ADF Serralada per l’ajuda proporcionada durant la fase de preparació de la zona en què van eliminar la vegetació i van facilitar, d’aquesta manera, els treballs posteriors.

Ceràmiques d'importació

Pel que fa als materials documentats, Mercedes Duran va comentar l’origen de les ceràmiques d'importació que es localitzen a les Maleses. Aquestes es trobaven dins dels circuits de trànsit comercial del Mediterrani: taller de Roses i tallers púnics d'Ebussus (Eibissa) i del nord d'Àfrica.

Dins de les ceràmiques de producció local, cal destacar una peça d’imitació de cílix amb un forat a la base per ser utilitzat com a embut i que podria estar relacionada amb activitats de tipus ritual, una qüestió que, de moment, és de difícil precisió. Cal destacar, també, un petit penjoll de vidre i una fíbula de bronze d'influència celta amb una fina decoració a la superfície de l'arc.

Finalment, es va projectar un vídeo amb el resum dels treballs a l'estiu del 2018 a les Maleses. En aquest audiovisual es dona protagonisme als alumnes i exalumnes de l'INS Montserrat Miró de Montcada, que cada any participen en la intervenció.

El Museu Municipal de Montcada i Reixac va aprofitar l'acte per presentar el número 19 de la revista de divulgació científica Monte Catano, en què destaquen dos articles sobre temes locals: un estudi d'Omar G. Ortiz sobre els recursos forestals que van utilitzar els habitants del poblat iber de les Maleses i un apropament d'Ernesto Vilàs a la figura de Josep Cirera Voltà, advocat i polític català que va estiuejar a la torre de Can Milans de Montcada a final del segle XIX.

Seguidament, Juanjo Romero, director del Consortium for Advanced Studies Abroad (CASA- Barcelona), institució col·laboradora que dona suport a la investigació arqueològica, va dirigir unes paraules als assistents coincidint amb Laura Campos en la importància d'aquesta tasca i de la cooperació amb l'equip amb la incorporació anual d’alumnes nord-americans. Tant l'alcaldessa com les directores de les excavacions van agrair al Consorci del Parc de la Serralada de Marina el seu suport econòmic. Una col·laboració que fa créixer un projecte que posa en valor un espai patrimonial del Parc amb 2.300 anys d’antiguitat.

Per a més informació sobre les Maleses, podeu consultar l'enllaç següent: Museu de les Maleses i jaciment ibèric.