El Parc del Castell de Montesquiu disposa des del 2001 d'un Pla tècnic de gestió i millora forestal que conté un mapa amb les prop de 500 hectàrees de bosc de l’espai natural protegit dividides en unitats més o menys homogènies i amb límits fàcils de localitzar sobre el terreny, com ara carenes, rieres i pistes forestals.

El Pla tècnic planifica, per a cada any, en quina unitat s’han de fer treballs forestals i de quina manera aquests s’han de fer. Aquest 2020 s'ha treballat la unitat Ia2, una roureda amb pi roig de 6,62 ha situada a mig camí entre les masies de la Solana i de Planeses. Així, a l’indret s’hi ha fet una aclarida selectiva escollint, cada cinc metres aproximadament, un arbre de futur i tallant els arbres que impedeixen el desenvolupament de la seva capçada. D’aquesta manera, una vegada aclarit queden en peu a la unitat uns dos mil roures sans, rectes, espaiats i vigorosos que milloraran molt el seu creixement durant els propers anys ja que veuran reduïda la competència per als nutrients i l’aigua.

Els beneficis de la gestió forestal al Parc

Gràcies a aquesta aclarida, a càrrec de l'empresa Treballs Forestals Presegue, s’obtindran unes dues-centes tones de roure i pi. La llenya de roure es destinarà al consum per a llars de foc i, la fusta de pi, a estella per a calderes de biomassa, com la que escalfa el castell de Montesquiu, la sala d’exposicions de la Cabanya del Castell i les oficines del Parc.

S'estima que els boscos del Parc del Castell de Montesquiu produeixen cada any més de 1.000 tones de fusta i llenya. Això es té en consideració a l’hora de plantejar les actuacions forestals, ja que en una gestió forestal sostenible sempre es retira menys llenya de la que es produeix en el conjunt del bosc. D’aquesta manera, es fa una gestió duradora en el temps que permet una reducció del consum de combustibles fòssils i un efecte beneficiós sobre les emissions de CO₂ i el canvi climàtic.

Les aclarides a l’espai forestal també trenquen l’homogeneïtat que suposa el bosc tancat. En aquest cas, la roureda aclarida està en una zona pasturada pel ramat de vaques del ramader que té la concessió de les pastures del Parc. Gràcies a l’aclarida s’espera que el recurs d’herba millori en quantitat i en qualitat i que les vaques l’aprofitin. Alhora, el ramat també contribueix al manteniment d’un bosc més obert en aquesta zona.

Fins ara, el Parc del Castell de Montesquiu presenta uns resultats molt bons en els seguiments que regularment es fan de la biodiversitat de fauna. Tanmateix, si bé a Catalunya hi ha una tendència a augmentar la presència i nombre d’espècies pròpies d’hàbitats forestals tancats, també s’observa, en general, una tendència a reduir la presència de fauna pròpia d’espais més oberts, com ara boscos aclarits o pastures arbrades. Gràcies a aquestes aclarides es busca suavitzar aquesta tendència i mantenir espècies que requereixen d’espais més oberts enlloc de boscos de cobertura totalment tancada. 

Finalment, la gestió forestal suposa un benefici per a l’economia local, ja que gràcies a la llenya es generen llocs de treball tant al bosc com en la primera transformació de la fusta. Al Bisaura, el manteniment dels usos agraris tradicionals, entre ells l’explotació forestal sostenible, és imprescindible per a la conservació de la diversitat de plantes i animals i també per a una economia local més sostenible.