L'Àrea d'esplai de la plana del Coll, al Parc Natural del Montseny, estrena una nova depuradora d'aigües residuals
El nou filtre verd a l'Àrea d'esplai de la plana del Coll. Autor: XPN
L’Àrea d’esplai de la plana del Coll, al Parc Natural del Montseny, estrena un filtre de graves vertical. Aquesta instal·lació tracta les aigües grises de la caseta de serveis d’aquesta Àrea d’esplai per fitodepuració i substitueix la fossa sèptica on es recollien les aigües per al seu posterior buidat, transport i tractament. Es tracta de la segona instal·lació d’aquest tipus que es fa al Parc Natural, després del filtre que es va fer el 2021 al Centre d'Informació de Fogars de Montclús. El Parc té en projecte la construcció de dos filtres de similars característiques en altres dos equipaments.
L’obra de l’Àrea d’esplai de la plana del Coll ha estat realitzada per l’empresa Jardinistes, segons el disseny i les indicacions dels tècnics de l’empresa Aquatiris, que en certifica el bon funcionament. El pressupost ha estat de 37.804,89 euros (IVA inclòs).
Fins ara, l’equipament comptava amb una fossa sèptica convencional d’uns 3.000 litres que realitzava un procés de depuració mitjançant la decantació i digestió anaeròbia de les aigües residuals, però les analítiques d’autocontrol de l’aigua depurada indicaven que el tractament no es feia correctament. A més, aquest sistema generava fangs que calia extreure i transportar a una planta de tractament, fet que comportava externalitzar el problema de gestionar els residus contaminants.
Ara, el cicle de degradació de les matèries orgàniques i depuració d’aigua és complet i no necessita cap fossa sèptica ni tampoc treure fangs. L’aigua depurada torna a fer el cicle i s’aboca a la capçalera d’un torrent secundari que recull també l’excedent de les aigües de la font de la plana del Coll.
La fitodepuració o tractament de les aigües residuals per mitjà de filtres plantats consisteix a abocar directament les aigües residuals en un recipient ple de graves i sorres, disposades en capes, i plantat de canyís. Les matèries sòlides queden retingudes a la superfície del filtre i comencen un procés de descomposició aeròbic, mentre que les aigües travessen lentament les capes de graves i surten pel fons del filtre. Així, s’aconsegueix una ràpida separació de la part orgànica sòlida de la part líquida (tractament primari) i l’inici del procés biològic de depuració (tractament secundari). El canyís captura els elements dissolts a l’aigua, com el nitrogen, i, alhora, alimenta i protegeix el cultiu de microorganismes fixats a les capes superficials del filtre.
A la superfície del filtre no es genera llot, sinó un compost que no desprèn pudors gràcies a la degradació de la matèria orgànica en presència d’oxigen. Aquest compost s’ha de retirar cada deu anys i es pot fer servir per adobar les plantes.
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Hidrologia, Gestió del medi, Montseny, Biodiversitat, ODS,
