Entre els temes destacats d’aquest volum, que es pot descarregar des d'aquí, hi ha el projecte Life Tritó Montseny, amb un article de Fèlix Amat (un dels descobridors), el tècnic de Conservació del Parc Natural del Montseny Daniel Guinart i la tècnica del projecte Jordina Grau.

Altres articles parlen d'"Els ocells dels espais culminals del Montseny. Un repte de conservació en absència de ramaderia", article de Marc Anton i Recasens, Martí Franch Rodríguez i Sergi Herrando Vila; "La història d’un capellà amagat a la Castanya durant la Guerra Civil (1936-1929)", de Xavier Cateura; "Aiguafreda i les primeres postals" de Carola Duran; "Quatre anys investigant la composició mineral de les fonts del Montseny", del professor Oscar Farrerons i de Fortià Prat, i "Anàlisi estadística multivariable de l’aigua de les fonts del Montseny", també d'Oscar Farrerons, Joana Lalueza i Núria Camp.

La publicació es completa amb continguts sobre "Els darrers habitants de la serra de Palestrins: Can Patirem i el corral d’en Perera de Vilamajor", d’Higini Herrero, i "El misteri del pla de les Bruixes" és el text de Joan López. Josep Pagès explica Itineraris romànics pels voltants del Montseny mentre que Josep M. Panareda i Josep Masnou parlen de les alzines davant de les cases del Montseny. "Els comunicadors al Montseny" és un article de Ramon Pasqual.

Altres textos parlen de "Sant Genís de Valldoriola, la capella rural de Seva" (Víctor Pelegrín), la família Permanyer Mon, Viladrau i Montesa (Maco Permanyer), Dues respostes a les pandèmies a l’entorn de la Vall Alta de la Tordera (Joan Portals) i el Pavelló de Noruega de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (Andreu Pujol).

Les monografies acaben amb el Memoràndum Carles Albesa Riba, a càrrec de Francesc Roma, i la recuperació i revalorització dels castanyers al Montseny, de Joaquim Solé Serrallonga. També es parla del XXXVIII Premi Montseny Certamen Poètic.