Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Altres | Montseny | Xarxa de Parcs Naturals | Diputació de Barcelona Es capgira progressivament una situació inicial de línies d'investigació dominades només per homes

El Museu de Ciències Naturals de Granollers aglutina talent a l'entorn del Grup de recerca BiBIO amb un planter amb forta presència d'investigadores

Part de l'equip d'investigadores del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Autor: MCNG

Part de l'equip d'investigadores del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Autor: MCNG

23/11/2021

El bon funcionament del Grup de recerca en biodiversitat mitjançant l'ús de bioindicadors (2017-SGR-1250), el BiBIO, del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha motivat que s'hagi ampliat l'equip. Investigadors com la Lídia Freixas, l’Adrià López-Baucells, l’Andreu Ubach, la Maria Mas, l’Alba Coronado i el David López-Bosch ja són part estructural dels projectes de recerca. També s'hi han sumat estudiants de doctorat, màster i una fornada de noves investigadores que equilibra la presència d'homes i dones a l'equip.

Des de finals dels anys noranta del segle passat, el Museu de Ciències Naturals de Granollers ha anat fent passos per consolidar un equip d’investigació centrat a aportar dades de diferents grups faunístics catalans. En aquest sentit, a l’entorn de les papallones, els petits mamífers, els amfibis, els rèptils i els ratpenats s’ha acabat creant el Grup de recerca dedicat a la biodiversitat i la bioindicació, el BiBIO.

Actualment, els objectius del BiBIO convergeixen amb l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya de la Generalitat i amb l’estratègia de conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Els inicis del Grup de recerca

A l’hora d’analitzar els orígens de les diferents línies d’investigació del Museu de Ciències Naturals de Granollers s’observa que els fundadors de la majoria de les línies són homes. Noms com Antoni Arrizabalaga, Ignasi Torre, Constantí Steffanescu, Fèlix Amat i Carles Flaquer apareixen als inicis de la recerca al Museu i en la fundació del Grup de recerca BiBIO. Aquesta manca de dones encapçalant línies de recerca durant els anys noranta segurament hauria d’analitzar-se des d’una perspectiva més general d’una societat encara massa masclista i amb poques oportunitats per a les dones de liderar projectes.

Una evolució natural cap a l’equilibri

El bon funcionament del Grup de recerca i les necessitats de fer créixer l’equip ha provocat que els darrers anys s’hagi ampliat l’equip. Aquesta ampliació ha estat, de forma espontània, liderada per joves com la Lídia Freixas, l’Adrià López-Baucells, l’Andreu Ubach, la Maria Mas, l’Alba Coronado i el David López-Bosch, que ja són part estructural dels projectes de recerca.

Per altra banda, l’equip ha anat sumant estudiants de doctorat amb beques internacionals com la Carme Tuneu i la Laura Torrent; també estudiants de màster i col·laboradores de projectes nacionals i internacionals com l’Estel Blanch, la Marina Perceval, la Natalia Revilla, la Cecília Montaubán, l’Ivana Budinski, l’Eva Nórbrega, la Clàudia Pla-Narbona i la Carme Bartrina... que estan ajudant a crear una massa crítica de personal necessària per fer créixer la recerca des de Granollers.

El recent inaugurat espai “Aula de recerca” amb deu despatxos per a investigadors/es és ple d‘investigadores que representen un planter potent que ja ha publicat en prestigioses revistes científiques (per exemple, Biodiversity and Conservation; Agriculture, Ecosystems and Environment o Pest Managament Science) i treballa en el seu dia a dia per millorar el coneixement de la natura.

D’aquesta fornada de noves investigadores cal també destacar la Lourdes Pallàs, especialitzada en ecologia vegetal i que gestiona el Banc de llavors del Vallès Oriental alhora que ha fet un pas endavant per encarregar-se de la comunicació del Museu de Ciències Naturals de Granollers així com coordinar la comunicació dels grups de seguiment que formen el BiBIO.

La ciència ciutadana com a destí comú

Aquesta nova fornada d’investigadores mostra la nova realitat que, de forma natural, s’ha anat imposant al Museu de Ciències Naturals de Granollers i que tendeix a l’equilibri entre homes i dones en l’equip. Estem parlant d’una generació que ja comença a liderar i consolidar els projectes de seguiment basats en xarxes de voluntaris que són la clau de l’èxit d’aquest equip, tal com també ho són de la conservació de la natura del país.

Així, tal com indica el darrer informe de l'Estat de la Natura a Catalunya 2020, tenir una xarxa de voluntaris és clau per a l’estratègia ESNATURA per disposar d’eines de gestió per conservar la natura i frenar la pèrdua de biodiversitat.

Actualment, el Museu de Ciències Naturals de Granollers col·labora amb el CREAF, el CTFC, l’ICO i altres entitats que formen l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Des dels seus inicis els projectes de seguiment també reben el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.​​​​​

compartir

Font de la informació: Museu de Ciències Naturals de Granollers

Categoria: Educació ambiental, Paisatge, Hidrologia, Meteorologia, flora, fauna, invertebrats, vertebrats, insectes, amfibis, rèptils, mamífers, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Altres, Montseny, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS, Educació ambiental,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació