Coordinada des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la xarxa del CBMS (Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya) de seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers) permet conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones, tant en la totalitat de la xarxa com en les diferents estacions, i relacionar-los amb diferents factors ambientals.

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha col·laborat activament amb el CBMS des dels inicis del projecte seleccionant els ropalòcers com a grup indicador de l’estat de la biodiversitat als seus espais naturals i donant suport al seguiment. Trenta-cinc voluntaris han participat en el conjunt de les 19 estacions del CBMS que l'any 2022 han estat actives en algun dels espais de Xarxa de Parcs Naturals. En total, s’han pogut comptar 32.020 papallones, xifra que suposa un 8,92 % més que al 2021.

En conjunt, però, moltes poblacions de papallones es troben en declivi i s'han constatat fins a 73 extincions locals. Si bé a la Xarxa de Parcs Naturals s'observa de forma clara un declivi d'espècies especialistes i d'ambients oberts, tal com es mostra amb els indicadors d'hàbitat, en algun lloc on s'ha fet una gestió direccionada s'ha pogut veure també una certa recuperació. És el cas de l’itinerari de coll d’Estenalles, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on les actuacions desenvolupades en el marc del conveni amb Paisatges Vius per recuperar unes feixes com a espais oberts a la finca de la Mata ha afavorit la recuperació de les papallones.

Dades generals de tota la xarxa CBMS

En general, l’any 2022 ha estat sec en gran part del territori català. Tanmateix, s’hi arriba després d’un 2021 que va ser un any negre per a moltes papallones a Catalunya, i moltes espècies han tingut un lleuger repunt en còmputs generals respecte l’any passat. Així, un 63 % han incrementat i un 37 % han davallat. De les quatre espècies següents, la blanqueta de la col (Pieris rapae), l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la bruna de prat (Maniola jurtina) i la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi), s’han arribat a comptar fins a més de 9.000 individus. Per contra, hi ha dues espècies han tingut un sol comptatge i són les més escasses del projecte enguany: la pòntia dels cims (Pontia callidice) i el caparrut aranès (Carterocephalus palaemon).

El que aquest canvi amaga, però, s’observa molt millor quan es desglossa per regions climàtiques i es veu de forma clara que a les muntanyes moltes papallones han pogut explotar un any de bonança, però que les consecutives sequeres que ja acumulen més d’un any continuen passant factura a les regions mediterrànies, on moltes espècies es troben a mínims històrics.

Així, a la regió alpina 23 espècies (32 %) han davallat i 48 (58 %) han incrementat, però el patró s’inverteix en regions més àrides. A la regió mediterrània humida, d’un total de 97 espècies, 51 (53%) han davallat i 46 (47%) han incrementat. A la regió mediterrània àrida només s’han calculat tendències en 28 espècies de les quals 20 (71%) han davallat i 8 (29%) han incrementat. Comparant les dades absolutes amb estacions que s’han fet els dos anys, el nombre d’individus comptat és pràcticament idèntic (172.000 contra 170.000). Així, es pot comprovar com el que està passant a la muntanya compensa en certa manera la gran davallada dels ambients més àrids, en números totals. 

En termes generals, l’espècie que ha patit un crac poblacional més marcat ha estat la vellutada del salze (Nymphalis antiopa), que ha arribat als pitjors valors de la seva sèrie temporal. La segueixen l’escac ferruginós (Melanargia occitanica), una de les espècies amb una regressió més forta; la cuetes del melgó (Cupido alcetas), i la marroneta del roure (Satyrium ilicis). A l’altra platet de la balança, la que ha incrementat més és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius), que proporcionalment és la que s’ha recuperat més després de la davallada de l’any anterior. La segueixen la nimfa mediterrània (Limenitis reducta), la donzella bruna (Boloria selene) i la turquesa europea (Glaucopsyche alexis), espècie que malgrat seguir en regressió ja porta dos anys amb un creixement poblacional.

Més itineraris i més informació

La xarxa del CBMS ha sumat vint itineraris nous i ha acabat l’any 2022 amb 225 estacions donades d’alta. Aquest creixement notable està permetent consolidar l’estudi d’espècies de muntanya que fins ara no tenien prou dades per a calcular-ne indicadors d’hàbitat, fenologies regionals o tendències.

Amb la incorporació d’itineraris com els del Pallars Sobirà, el del Serrat a Andorra o d’altres s’ha aconseguit estimar aquests valors per a espècies com la donzella de la bistorta (Boloria eunomia), la muntanyesa de mollera (Erebia oeme), el brocat de la cefalària (Euphydryas desfontainii), la moreneta torrentera (Eumedonia eumedon) o el sàtir gran (Satyrus ferula). ​​​​​​Tots els resultats espècie per espècie són a la web del CBMS.

Es pot consultar la notícia completa sobre el seguiment 2022 del CBMS al blog de notícies de la web del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG).