La gènesi del projecte

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1936) es va iniciar amb la voluntat de "fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les" (fragment de la carta de Rafael Patxot a l'Orfeó Català).

El 28 d'octubre de 1921, Rafael Patxot es va adreçar a l'Orfeó Català en la persona de Lluís Millet i Pagès, demanant-li l'acceptació de la direcció del bast projecte anomenat Cançoner Popular de Catalunya que abastava totes les terres de parla catalana. A més a més de la cançó també recopilava danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc. i incorporava fons tant importants com el de Marià Aguiló o el de Rossend Serra i Pagès.

Les missions

El treball de camp, fet mitjançant les anomenades "missions de l’OCPC", va ser una de les prioritats presentades i aprovades a la reunió fundacional del projecte del 6 de gener del 1922.

Aquestes "missions" o "expedicions" foren dutes a terme per professionals que tant procedien del camp de la música com de l’etnologia o de la lingüística. D’aquesta manera, a través de les 66 missions realitzades, es va poder recollir una quantitat immensa de materials, especialment de cançons i de música tradicionals de tots els països del domini lingüístic català que es troben als apartats B i C de l’Arxiu de l’OCPC i, ara també, a la pàgina web i al canal Youtube dedicats a la figura de Rafael Patxot.

En aquest enllaç trobareu una mostra musical de cadascuna de les 66 missions, que inclou lletra, partitura i fotografia (si n'hi ha) així com la gravació corresponent a una interpretació recent de les cançons populars de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollides ara fa gairebé cent anys.

Els diversos enregistraments es van realitzar a les localitats de Riudaure (desembre del 2015), Mura (abril del 2016), Tivissa (maig del 2016) i Masia Mariona (setembre del 2016) i esperem que en gaudiu molt.

La figura de Rafael Patxot

Rafael Patxot i Jubert va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d'industrials i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara el suport a l'Institut d'Estudis Catalans, l'Estudi de la Masia Catalana o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Figura polièdrica i d'interessos ben variats, fou també un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. L'any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra el 8 de gener del 1964.

Si esteu interessats a conèixer més profundament la figura de Patxot, podeu visitar Masia Mariona, seu actual del Parc Natural del Montseny - Reserva de la Biosfera. El mas, edificat entre 1926 i 1931 per iniciativa de Rafael Patxot i sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras, acull l'exposició "Univers Patxot" que ofereix una visió general de la seva obra científica i de mecenatge amb l'estudi de la masia catalana, la relació amb l'excursionisme, la meteorologia, l'astronomia i el cançoner popular. A la planta segona hi ha una sala polivalent i biblioteca, on també hi ha un equipament audiovisual, connectat amb la sala d'actes.

També teniu a l'abast la biografia Rafael Patxot i Jubert. Una vida de tramuntana escrita per la seva néta, Núria Delétra-Carreras i Patxot. Publicada originàriament en francès l'any 2008, en trobareu la traducció al català a la Llibreria de la Diputació.

Finalment, us convidem a seguir la pàgina web, pàgina de Facebook, canal de Twitter i canal Youtube encarregats de difondre tot el llegat d'aquesta figura tan emblemàtica i significativa.