L'expansió de la massa forestal afavoreix aquesta espècie de salamandra en detriment de les d'espais oberts. Al pla de la Calma moltes basses es troben en àrees de prat desproveïdes de bosc, on degut a la insolació la temperatura de l'aigua és més elevada. Alhora, el substrat fa que les aigües no siguin tan transparents com les dels torrents.

Per tal d'adaptar-se a aquestes condicions que no són les ideals, les larves poden presentar una coloració molt clara, i unes brànquies hiperdesenvolupades per tal d'augmentar la capacitat d'absorció d'oxigen. Això les fa molt diferents de les larves que trobem als torrents. Atès que el període reproductor té lloc a la primavera i tardor, quan es reprodueix en aquest darrer període les larves passen l'hivern a unes temperatures no tan altes com si ho fessin a la primavera.

La salamandra (Salamandra salamandra) presenta a la península Ibèrica poblacions completament vivípares, és a dir que els ous no són expulsats del cos de la mare, sinó que desclouen a dins donant lloc a larves que efectuen la metamorfosi dins; i d'ovovivípares, les quals pareixen larves que finalitzen la metamorfosi a l'aigua. Aquest darrer cas és el de les salamandres del Montseny. Tot i que és força difícil veure-les parir, la segona setmana d'abril en el marc d'un mostreig amb els cos de muntanya dels Agents Rurals, es va poder filmar un part.

La salamandra, la missatgera de la pluja al Montseny

Una de les imatges més emblemàtiques de la natura al Montseny és una salamandra fotografiada a la fageda de Santa Fe un dia plujós de primavera. Aquesta és l'espècie d'amfibi més abundant i àmpliament distribuïda al massís degut a l’abundant combinació de torrents i masses forestals que li ofereixen ambients humits i temperats. Tot i que es tracta d'una espècie en general abundant i adaptable, les salamandres són víctimes dels atropellaments a les carreteres durant les nits plujoses de primavera i tardor. Convé, doncs, ser sensible a aquesta problemàtica quan es circula pel Parc Natural en aquestes condicions. És recomanable fer-ho a baixa velocitat i acostumant la vista a la silueta de l'espècie sobre l'asfalt per evitar atropellar-les.

Seguiment de les poblacions d’amfibis

El seguiment de les poblacions d’amfibis al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny s’emmarca en els seguiments del conveni de col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers per a l'execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.