Aquests treballs s’han fet en un total de 125 punts d’aigua situats als parcs del Garraf, d’Olèrdola, del Foix, del Castell de Montesquiu, de la Serralada de Marina, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i s’emmarquen en les accions realitzades dins del programa de Seguiment ecològic i sanitari de les poblacions d’amfibis de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per al període 2022-2023 establert entre la Diputació de Barcelona, el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i la SCH (Societat Catalana d’Herpetologia).

A banda de la vigilància i estudi de l’estat de salut de les poblacions per evitar la transmissió de malalties, entre les actuacions fetes o previstes hi ha la prospecció completa d’una cinquantena de punts d’aigua i basses i el seguiment i enregistrament acústic dels amfibis.

Els resultats principals d’aquest seguiment sanitari indiquen, d’una banda, que el fong Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal) sembla que no és present en aquests parcs i que el virus Ranavirus, tot i detectar-se al Foix, Garraf i Castell de Montesquiu, no sembla que provoqui malaltia, però pot haver influït en la mortalitat detectada en aquests parcs.

D’altra banda, però, es constata l’expansió del fong Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) a tots els parcs en què s’han fet seguiments excepte a Olèrdola i que aquest s’ha trobat present en les espècies de tritó verd (Triturus marmoratus), granoteta de punts (Pelodytes punctatus), reineta (Hyla meridionalis), salamandra (Salamandra salamandra), granota verda (Pelophylax perezi) i el gripau comú (Bufo spinosus). A més, per primera vegada en l’àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals s’ha detectat mortalitat per Bd en coinfecció amb Ranavirus, al Parc del Foix en exemplars de granota verda (Pelophylax perezi) i de tòtil (Alytes almogavarii) al Parc del Castell de Montesquiu.

Per parcs, el Bd és més present al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i al Parc del Castell de Montesquiu, i la presència més baixa del fong es detecta al Parc del Garraf i al Parc del Foix segons les dades disponibles. Pel que fa a les espècies, la prevalença més alta és en el tritó verd, la reineta i la granota verda, seguits pel tòtil i el tritó alpí (Ichtyosaura alpestris).

És remarcable el fet que, gràcies a aquest seguiment, es va poder detectar una intoxicació per coure en salamandres en el Parc del Foix, tal com s’explica en aquesta notícia i en l’article científic publicat al Boletín de la Asociación Herpetológica Española.

Al llarg del seguiment, s’han combinat accions de vigilància activa i de vigilància passiva. La primera ha consistit en la presa de mostres sistemàtica dels animals, mitjançant la tècnica del mostreig de la pell per detectar la presència de malalties emergents. En aquest cas, s’han analitzat 713 exemplars mitjançant PCR.

Pel que fa a la vigilància passiva, consisteix a analitzar o bé casos de malaltia o bé brots de mortalitat d’exemplars en una àrea concreta mitjançant la tècnica de la necròpsia dels amfibis morts recollits. En aquests casos, la troballa d’un animal activa els protocols segons els quals el cadàver es manté en etanol i es porta al CRARC per realitzar l’ estudi post mortem. D’aquesta manera, s’han analitzat 14 casos, alguns d’ells de diversos exemplars trobats morts a la vegada. Són especialment rellevants els del Parc del Foix i del Parc del Castell de Montesquiu els dies 2 i 4 d’abril del 2022, en què guardes forestals dels parcs i biòlegs de la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) van detectar una granota morta afectada coinfectada de Bd i RV en una bassa (Parc del Foix) i dos gripaus en una bassa afectats també per Bd i Ranavirus (Parc del Castell de Montesquiu).

Les conclusions del seguiment indiquen també l’evolució ascendent de la presència del Bd, tant pel que fa a l’abast territorial com al nombre d’espècies.

Els treballs s’inscriuen en les accions que la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona promou per garantir la conservació del patrimoni natural dels parcs i espais naturals protegits i en tots els casos s’han seguit tots els protocols de bioseguretat preestablerts.

Es pot ampliar la informació mitjançant aquest article científic publicat al núm. 29 del Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia.