El municipi de Montseny destaca per la seva arquitectura d’origen medieval. Tant aquella religiosa, per exemple, les esglésies d'origen romànic de Sant Marçal del Montseny o Sant Julià del Montseny, com aquella arquitectura civil, amb masies medievals com el Molar o la Besa. També destaca el monument megalític de l’Estela de la Calma declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El mapa fixa un total de 234 elements del patrimoni cultural de Montseny, de les tipologies següents: patrimoni immoble 76 %, moble 8 %, documental 1 %, immaterial  8% i natural 10 %.

El patrimoni immoble documentat és el reflex del caràcter eminentment rural que ha tingut Montseny al llarg de la història, amb un gran nombre de masies i elements relacionats amb l’explotació agropecuària. Entre el patrimoni arquitectònic conservat, cal remarcar la presència de diverses masies d’origen medieval. Dins el mateix nucli trobem un dels edificis més notables de la població, l’església parroquial de Sant Julià de Montseny, que tot i que fou reformada en època moderna, conserva importants elements de l’edificació romànica. És igualment important la capella de Sant Marçal, antic monestir benedictí documentat des del segle XI.

També són rellevants les construccions que aprofitaven l’energia hidràulica per obtenir farina, en el molí de la Llavina, molí d’en Xifré i de Can Riera Moliner; i electricitat en el cas de la Central Hidroelèctrica de Can Riera Moliner. Finalment, són importants diverses barraques i corrals pel seu valor històric i etnològic, entre les quals hi ha la Sitja del Llop, que té un valor simbòlic per ser on es va trobar l’estela prehistòrica de la Calma.

Dins els elements arquitectònics, s’han fitxat nombroses fonts que indiquen la riquesa hídrica del municipi, com la font Bona, on neix el riu Tordera, del Pont, de Can Riera Moliner, de Can Nena, etc., en alguns casos estan associades a un safareig, i igualment relacionades amb l’aigua, les basses de la font del Bosc, del molí de la Llavina i del molí d’en Xifré. D’altra banda, s’han inventariat l’emblemàtica Creu de Matagalls, la de Sant Marçal i la de Picarín. Pel seu valor simbòlic, s’ha inclòs la Taula dels Tres Bisbes, que la tradició situa com a punt de reunió dels bisbes de Barcelona, Vic i Girona.

D’entre els elements de patrimoni moble, del total de vuit elements destaca per la seva rellevància a escala nacional l’estela de la Calma, un monòlit de grans dimensions que té gravades diverses inscripcions en forma de cercles concèntrics i semicercles. Es creu que formava part d'un menhir o una estela vertical, que era una fita territorial amb un simbolisme religiós i astronòmic.

El patrimoni natural inventariat suposa el 10 % de les fitxes. S’han inclòs les diverses fonts naturals del municipi, el riu Tordera, que neix al municipi i el travessa, i la riera del Molí. Dins d’aquests cursos fluvials, s’han inventariat el Gorg de les Dones d’Aigua i el Gorg de l’Home, i els embassaments de les Illes i de Ruideteix. Finalment, també s’ha inventariat la Pedrera de l’Adrobau. Al poble de Montseny també ha quedat registrat un arbre declarat monumental per la Generalitat de Catalunya, el boix de Sant Julià de Montseny.

Recerca en arxius i treball de camp

El mapa del patrimoni cultural s'ha realitzat gràcies a la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials amb informació referent al patrimoni cultural. Com a punt de partida s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA), l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (CCAA), l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC), l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), l’Inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial del Montseny, l’Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny, l’Inventari d’Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya, l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, l’Inventari de Zones Humides de Catalunya i l’Inventari de Camins Ramaders.

També s’ha consultat l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, l’Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic i Documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i l’Arxiu Municipal de Montseny.

El treball de camp ha completat la feina de documentació, tot cercant, localitzant i visitant edificis, fonts, jaciments arqueològics i masies que figuren en el mapa. És rellevant la col·laboració de veïns i experts locals que han facilitat la feina de visita als elements i han obert les portes de casa seva.

Garantir la protecció del patrimoni cultural local

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) realitza des de fa més de vint-i-un anys els mapes de patrimoni cultural dels municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Actualment, hi ha 210 municipis de la demarcació on ja s’ha realitzat aquesta memòria i una vintena en procés de realització. El document té per objecte una recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració, que permeti a l’Ajuntament establir mesures per garantir-ne la protecció i conservació, així com per planificar la seva rendibilització social.

Tota la informació de cada municipi es pot consultar a la plataforma digital dels mapes de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona a patrimonicultural.diba.cat amb més de quaranta mil elements inventariats, accessibles per diversos paràmetres de cerca i amb una presentació visual i amb cartografia georeferenciada.

​​​​​​​

Els mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona responen als Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) número 8 "Treball digne i creixement econòmic" i número 9 "Indústria, innovació i infraestructures". Els disset ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 i formen part de l’Agenda global per al 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.​​​​​​​