Durant la primera quinzena de juny, el flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones d’hivernada fins a les zones de nidificació ja és molt escàs, de manera que són molt poques les espècies migradores que s’han observat al Parc Fluvial del Besòs. No obstant això, s’ha pogut observar una oreneta de ribera (Riparia riparia) i un papamosques gris (Muscicapa striata).

D’altra banda, al llarg d’aquest mes es poden veure exemplars erràtics dels que és més difícil saber d’on venen o cap a on van. Enguany, s’han produït dues observacions excepcionals al Parc Fluvial, d’una banda, un estornell rosat (Pastor roseus) volant per la desembocadura i que es va aturar al parc de la Pau de Sant Adrià de Besòs i, d’una altra, una polla blava (Porphyrio porphyrio) a Santa Coloma de Gramenet, observada en primera instància per Dionisio Sanz i que es va deixar veure durant dos dies.

L'estornell rosat (Pastor roseus) és una espècie que prové de l’est d’Europa i està considerada com una raresa a l’Europa Occidental. En els darrers anys, per aquestes dates han aparegut desenes d’exemplars a Catalunya que desapareixen al cap d’unes poques setmanes. Pel que fa a la polla blava (Porphyrio porphyrio), es desconeix d’on venia i cap a on anava, però la sequera que s’està patint aquest any podria provocar que hagués hagut de marxar de les zones de maresmes, on aquesta espècie viu normalment, per buscar nous territoris.

A més, al llarg del mes de juny comencen a arribar els primers exemplars postreproductors, per exemple, les xivites (Tringa ochropus) i els cames llargues (Himantopus himantopus) vistos a Montcada i Reixac, que nien al centre i nord d’Europa i que, un cop acabat el seu intent de nidificació, tornen de seguida a les zones d’hivernada.  

Indicis reproductors de vint espècies diferents

Pel que fa a la nidificació al Parc Fluvial, el 2021 s’han detectat indicis reproductors de vint espècies diferents, la xifra més elevada des de la creació d’aquest espai, considerat un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona. Aquest fet té a veure, en bona part, amb el desenvolupament de la vegetació i l’establiment d’espècies arbustives i forestals experimentat els darrers vint anys. Per exemple, s’han escoltat mascles territorials de rossinyol (Luscinia megarhynchos) i tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) al tram dels canyissars i s’ha observat la nidificació d’una parella de mallerenga carbonera (Parus major) en una caixa niu col·locada per l’Associació La Horda a Montcada.

Sobre la parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus), que nia irregularment al pont del Molinet, enguany han tingut també èxit reproductor.

El corriol petit (Charadrius dubius) ha ofert una de les notícies més significatives ja que per primera vegada des de la creació del Parc s’han reproduït  amb èxit en el tram d’ús públic de Sant Adrià. Així, tres parelles han aconseguit que naixessin els seus pollets, dels quals ja han volat dos polls i almenys cinc esperem que ho facin en els propers quinze dies. Tot i que cada any diverses parelles han intentat nidificar al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs, sempre s’havien perdut les postes per les riuades, pels depredadors o bé pel trepig de persones i gossos que accedien als codolars de la llera.

La tasca dels informadors, cabdal

La manca de riuades destacables d’aquesta primavera juntament amb el control que ha realitzat el servei d’informadors del Parc, que ha intensificat la seva presència en les zones de nia potencialment sensibles a patir danys per part d’usuaris o gossos, han estat determinants per aconseguir aquest èxit reproductor. 

Cal reconèixer, doncs, la bona feina feta pels informadors que han anat recordant als usuaris les normes d’ús del Parc Fluvial pel que fa a l’accés a l’aigua i la protecció d’aquesta espècie. Una feina que no sempre és ben rebuda pels infractors que fan cas omís de les seves recomanacions i explicacions i posen en perill l’èxit reproductor, en aquest cas, del corriol petit.

També, per exemple, la presència més o menys regular de gavines corses (Larus audouinii) a la desembocadura, un ocell endèmic de la costa mediterrània que es troba amenaçat d’extinció, està força per sota del potencial d’aquest indret degut a la presència continuada de persones que se salten les zones acordonades, tot i tractar-se d’un espai d’accés restringit.