Després de vint-i-una campanyes arqueològiques consecutives al poblat de les Maleses, jaciment iber a Montcada i Reixac, a la serralada de Marina, cada vegada es té més informació sobre com era la vida quotidiana dels seus habitants, al segle III abans de Crist. L'indret continua sent una caixa de sorpreses per als responsables de les excavacions, coordinades pel Museu municipal de Montcada i Reixac i finançades pel Consorci del Parc de la Serralada de Marina. L'Ajuntament de Montcada i Reixac, per la seva banda, sufraga els treballs de consolidació de l'espai.

En les darreres campanyes s'ha constatat la singularitat del poblat respecte d'altres del seu entorn i, fins i tot, de Catalunya, ja que comptava amb un complex defensiu potent que demostraria l'existència d'un alt poder adquisitiu de l'elit governant. "La construcció no té comparativa amb la resta d'assentaments laietans", va assenyalar ahir l'arqueòleg Jordi Chorén durant la presentació dels resultats de la recerca feta l'estiu passat.

L'última intervenció arqueològica va permetre localitzar el punt exacte d’accés al poblat -situat a l’oest, a la vessant que pertany a Montcada i Reixac- que disposava de tres esglaons construïts a la roca natural per accedir a l’entrada, porticada i annexada al complex defensiu i que conduïa al carrer principal. També es van detectar diferents nivells d’alçada en forma de terrassa que permetrien les tasques de vigilància des de tres punts diferents. "En el sector excavat hem localitzat restes de fins a tres fases del jaciment, el que demostra que es van fer vàries remodelacions en un període relativament curt d'un segle i mig com a màxim", va afegir Chorén. Al punt on s'aixecava la torre de guaita -que es calcula podria haver tingut quatre metres d'alçada- es va trobar un dipòsit amb restes òssies d’animals -bous, cabres i porcs, nou individus, en total. "Tot apunta que es podria tractar de vestigis d’ofrenes", va explicar la directora honorífica del Museu Municipal de Montcada i Reixac, Mercedes Durán.

Si bé durant la campanya arqueològica els treballs es concentren en el punt on hi ha el poblat, amb tasques que inclouen deforestació, excavació, recollida de materials i aixecament de murs per reconstruir la base de les construccions, a continuació cal fer la feina de netejar, classificar, inventariar i documentar tots els elements que es recullen a l'assentament. Al 2021 es van trobar 667 elements -restes de ceràmica, llavors i objectes d'ús personal com ara un amulet, una sivella de botó i un clau- que han estat estudiats a l'INS Montserrat Miró. "Són petits fragments que es ajuden a seguir reconstruint l'ecosistema i la dieta dels habitants del poblat", va destacar Durán.

Les conclusions sobre la 21a campanya d'excavacions, dirigida per Gemma Hidalgo, van cloure amb un reconeixement a la vintena de voluntaris que hi van participar -entre els quals hi ha alumnes i exalumnes de l’institut, a més d’un equip d’arqueòlegs-, així com als col·lectius que hi col·laboren, per exemple, el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals que cada any fan una actuació de neteja de la vegetació de l'entorn. A la presentació de l'acte, la regidora de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, M. Rosa Borràs, també va posar en valor el paper dels voluntaris per als quals va demanar l'aplaudiment del públic.

Per a més informació, es pot consultar l'enllaç Museu de les Maleses i jaciment ibèric.​​​​​​​​​​​