caes

Parc Fluvial Besòs La presència de persones a les zones restringides al pas té uns efectes molt negatius per a la fauna

Un rasclet entre les observacions ornitològiques més rellevants del mes d'abril al Parc Fluvial del Besòs

03/05/2023

Si bé abril és un dels mesos en què es pot veure un nombre major d’espècies migradores al Parc Fluvial del Besòs, la manca de pluges no ha propiciat una aturada gaire notable d’exemplars. No obstant això, s’han vist diverses espècies amb poques citacions al Parc, aus considerades rareses a Catalunya, com el papamosques gris balear (Muscicapa tyrrhenica balearica) i el tallarol de Moltoni (Sylvia subalpina) en el tram del refugi de biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet el 25 i el 29 d’abril, respectivament. La dada més remarcable ha estat la primera citació al Parc Fluvial, i una de les poques obtingudes a la conca del Besòs, de rasclet (Zapornia pusilla).

La difusió per les xarxes socials naturalistes d’aquesta observació de rasclet (Zapornia pusilla), una espècie rara de veure en migració a Catalunya que s’ha observat el 12 i el 27 d’abril a la desembocadura, ha provocat la visita al Parc Fluvial de diversos ornitòlegs, per primera vegada, doncs és una espècie molt difícil de veure, fins i tot allà on nidifica.

Aquesta observació ha estat possible, molt probablement, gràcies al fet que l’abocament d’aigua de mar de les Centrals de Cicle Combinat a la desembocadura ha estat molt inferior a allò habitual i ha fet que diverses platgetes de còdols i zones entollades hagin quedat emergits. També al tancament del marge dret de la desembocadura que redueix el nombre de persones que salten les prohibicions de pas. Aquests hàbitats són vitals per a moltes espècies aquàtiques migratòries, especialment del grup de les aus limícoles, que s’aturen per alimentar-se. Així, s’hi ha vist diversos dies una gamba verda (Tringa nebularia), gamba roja (Tringa totanus) i un corriol gros (Charadrius hiaticula).

Malauradament, continua tractant-se de pocs exemplars i poques espècies degut a la pressió humana que hi ha al marge esquerre i al fet que l’hàbitat idoni és molt reduït. Per aquestes raons, l’abundància d’aus aquàtiques migratòries és molt menor actualment que fa vint-i-cinc anys. En moltes ocasions, aquests fets fan que espècies com el bec d’alena (Recurvirostra avosetta), vist el matí del 28 d’abril per Pat Gallart, hagin d’acabar marxant.

Durant aquest mes també cal destacar que les parcel·les de canyissar de depuració han presentat aigua de manera més constant i, en algunes d’elles, el recobriment vegetal no ha estat total, de manera que un major nombre d’aus aquàtiques migratòries s’han pogut aturar i alimentar-se a zones entollades, com ara el capó reial (Plegadis falcinellus), el martinet ros (Ardeola ralloides) i la valona (Tringa glareola).

Altres observacions destacables gràcies a la presència diària d’ornitòlegs i fotògrafs al Parc han estat una polla pintada (Porzana porzana) albirada per Pat Gallart a Sant Adrià de Besòs i un boscarler pintat gros (Locustella naevia) escoltat per Jaume Campderròs a la desembocadura.

Crida a respectar les zones restringides al pas

Pel que fa als ocells reproductors, cal destacar la presència d’una parella de cuereta torrentera (Motacilla cinerea) que s’alimenta a la desembocadura, però nia fora del riu. Respecte el corriol petit (Charadrius dubius), s’han establert diverses parelles bàsicament al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs, si bé encara cap posta ha pogut tenir èxit per la riuada que hi ha hagut el darrer dia del mes. A la desembocadura, on antigament niava una parella, l’incompliment massiu per part de les persones de la prohibició de l’accés a la platja de la desembocadura continua impedint la seva reproducció i la permanència d’aus aquàtiques. El Parc Fluvial recorda que cal respectar les indicacions i les zones restringides al pas.

La parella de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) dels ponts del Molinet i de la C-31 sembla que tornaran a niar, així com els xoriguers comuns (Falco tinnunculus) del Molinet. En canvi, cap parella de cames llargues (Himantopus himantopus) s’ha establert a Montcada i Reixac, si bé es van veure uns dies menjant a una parcel·la inundada i a la llera.

També remarcable ha estat l'observació d’unes deu gavines corses (Ichthyaetus audouinii) al llarg de tot el mes patrullant tot el tram d’ús públic ja que es tracta d’una espècie molt litoral fins fa ben poc.

D’altra banda, cal destacar l’observació de diverses cries de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a Montcada i Reixac per part del personal de manteniment, de manera que es confirma la reproducció al Parc Fluvial d’aquesta espècie prioritària de conservació a escala internacional, inclosa a la Directiva Hàbitats i el Conveni de Berna.

compartir

Font de la informació: Parc Fluvial del Besòs

Categoria: Educació ambiental, Hidrologia, fauna, vertebrats, ocells, hàbitats, Parc Fluvial Besòs, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS, Educació ambiental, Parc Fluvial del Besós,