Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Montseny | Xarxa de Parcs Naturals | Diputació de Barcelona L'acte, obert a tothom, es retransmetrà des de la pàgina web Univers Patxot

Es presenta el 5è Premi Rafael Patxot, un estudi sobre els efectes de la censura franquista en la traducció catalana

$urlFileEntry

5è Premi Rafael Patxot i Jubert. Autor: Diputació de Barcelona

14/04/2021

El proper dimarts 20 d'abril a les 18 h, tindrà lloc la presentació del 5è Premi Rafael Patxot i Jubert. El volum, que porta per títol Del silenci a la represa. La censura en la traducció catalana durant el franquisme, és obra de Lara Estany i Freire, investigadora del Grup d’Estudis de la Traducció Contemporània al Català (GETCC) de la UAB. L'acte és obert a tothom i es retransmetrà des de la pàgina web Univers Patxot.

La presentació del 5è Premi Rafael Patxot i Jubert, Del silenci a la represa. La censura en la traducció catalana durant el franquisme, comptarà amb la presència del diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Josep Tarín Canales, del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros Aragonés, i de Lara Estany Freire, autora de l’obra. 

L'acte, obert a tothom, es retransmetrà a través de la pàgina web Univers Patxot i per assistir-hi, només caldrà clicar l'enllaç.

En acabar la Guerra Civil, el 1939, va iniciar-se un llarg període de repressió que va interrompre la continuïtat de la tradició cultural catalana per mitjà, sobretot, de la implantació de la censura. Des de les acaballes del conflicte, la llengua va ser relegada de la vida pública i la traducció es va convertir en una activitat prohibida, fins i tot subversiva. Les directrius del règim pel que fa a la política editorial es van mantenir fermes i, en pocs anys, el llibre català es va convertir en un objecte pràcticament obsolet.

A l'inici de la dècada de 1960, tanmateix, després de més de vint anys de prohibicions, l'activitat editorial va experimentar un augment sense precedents. Nombrosos editors i escriptors es van immergir en la tasca de recuperar el fons literari, per mitjà de la creació d'obra autòctona i, sobretot, de la traducció. Un dels gèneres que més es va beneficiar de l'auge de l'activitat traductora va ser la narrativa, la qual cosa va permetre, per primera vegada en molts anys, l'entrada d'un bon nombre d'obres estrangeres. Al mateix temps va significar un primer pas per assolir la normalització d'un país, d'una llengua i d'una cultura que es trobaven devastats pels mètodes absolutistes de la immediata postguerra.

En aquest context, el treball investiga la manera com els aparells de censura franquista van perjudicar la literatura catalana de la dècada dels seixanta del segle passat. Estany analitza els informes de censura de 288 novel·les diferents i, a continuació, les novel·les censurades comparades amb els respectius originals. L’estudi arriba a conclusions molt interessants com, per exemple, que el criteri predominant per als censors era la religió i que aquests perseguien molt més tot allò que es considerés un atac a la moral religiosa o a la decència que no pas a l’exèrcit.

A la Llibreria de la Diputació trobareu més informació sobre els cinc volums apareguts fins al moment en el marc de la la col·lecció "Premi Rafael Patxot i Jubert". Són els següents: Santuaris, ermites i capelles de l'època del Barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana (Garganté, M., Solà, X.); La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses (Pujol, M.), i L'univers vivent d'Hildegarda von Bingen: Perspectives filosòfiques (Rabassó, G.); La Patum de Berga: festa, guerra i política (Rumbo Soler, A), i Del silenci a la represa. La censura en la traducció catalana durant el franquisme (Estany i Freire, L).

El Premi, convocat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), té una dotació de 5.000 euros que aporta la Diputació de Barcelona així com l’edició del volum.

Descobrir 'L'Univers Patxot'

Rafael Patxot i Jubert va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d'industrials i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara el suport a l'Institut d'Estudis Catalans, l'Estudi de la Masia Catalana o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Figura polièdrica i d'interessos ben variats, fou també un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. L'any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Rafael Patxot va morir a Ginebra el 8 de gener del 1964.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Montseny, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona, Llibres, revistes i CD,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació