Xarxa de Parcs Naturals

Al llarg del 2022, a la xarxa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) s’han detectat 177 espècies i comptat 200.304 papallones en total. Durant el període 2021-2022 s’ha constatat un declivi a la regió mediterrània i un increment a la muntanya. Pel que fa l’àmbit del seguiment en els parcs i espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals, l'any passat s'han comptat 32.020 papallones (un 8,92 % més que el 2021). Si bé es constata un declivi en moltes espècies, actuacions com la feta a l'itinerari de coll d'Estenalles, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, de recuperació d’unes feixes ha afavorit les poblacions de papallones.

Durant l’any 2022, experts del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) han fet un seguiment batracològic, ecològic, i sanitari de cent punts d’aigua de set espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. Els resultats detecten un nombre total de tretze espècies d’amfibis als espais naturals estudiats i assenyalen els passos a seguir per millorar-ne el seu estat de conservació. Pel que fa a l’estudi de malalties i patògens en amfibis, destaca l’absència del fong Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal) als espais naturals estudiats així com, per contra, la detecció del fong Batrachochytrium dendrobatidis (Bd).

El recinte de l'Escola Industrial va acollir la Trobada anual del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals. Durant la sessió, celebrada el dimecres 22 de febrer, es van valorar les activitats de voluntariat desenvolupades durant el 2022 i es van presentar les previstes per al 2023.

L’antiga masia de la Mata, a Mura, en el centre del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, es convertirà en el Centre de seguiment, divulgació i recerca ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Les obres començaran el proper mes d’abril. La presentació als alcaldes i regidors dels municipis que integren el parc natural es va fer dimecres, 1 de març, i hi van assistir la vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, Carmela Fortuny, el diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis, Valentí Junyent, i el vicerector de recerca de la Universitat de Barcelona, Jordi Garcia.

En el marc del V Fòrum de Medi Ambient i Món Local celebrat al Tecnocampus de Mataró, el dimarts 28 de febrer es va fer l’acte de llançament del projecte Life eCOadapt50. Co-creació estratègica per a l’adaptació al canvi climàtic, coordinat per l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Aquesta iniciativa promou l’adaptació al canvi climàtic a diferents territoris de Catalunya i en diversos sectors econòmics vulnerables al canvi climàtic en un horitzó temporal de vuit anys, del 2023 al 2030.

L'informe, editat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Diputació de Barcelona, s’adreça especialment al personal tècnic i gestor d’espais forestals dins la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, tot i que és d’aplicació en altres espais forestals. A les seves pàgines es recullen les experiències aplicades en alzinars, castanyedes i pinedes en el marc del projecte Life MixForChange.

EUROPARC-Espanya i la Fundació Fernando González Bernáldez per als espais naturals van presentar el dijous 16 de febrer al CaixaForum Madrid, el Programa 2030: Cambio global y áreas protegidas. Territorios vivos de conservación para el bienestar humano. El document és el full de ruta que abastarà els esforços per reforçar les aliances necessàries per millorar el paper de les àrees protegides sota una perspectiva àmplia. Van presentar l'acte Juana Barber, presidenta d'EUROPARC-Espanya i cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i Carlos Montes, catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid i president de la Fundació Fernando González Bernáldez.

El llentiscle (Pistacia lentiscus) és una planta arbustiva típica dels ecosistemes mediterranis que es pot trobar sovint al sotabosc de pinedes i alzinars. En els últims temps, aquesta espècie està patint una extracció massiva per ser comercialitzada de forma clandestina amb finalitats ornamentals o per a la producció de cosmètics, entre d’altres usos. Per advertir d’aquesta situació, que també es dona als espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals, l’associació Flora Catalana ha creat un vídeo explicatiu i fa campanya per evitar-ne l’espoli.

Finalitza el 15è Seminari formatiu del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals dedicat, en aquesta ocasió, als mamífers. El seminari ha consistit en, d’una banda, dues jornades sobre rastres al Parc del Castell de Montesquiu i, d’una altra, de dues xerrades en línia sobre tècniques de detecció i mostreig de mamífers per a l'Atles dels mamífers de Catalunya i, la segona i darrera, sobre els projectes de conservació de la fauna autòctona d'Adeffa.

Ja es coneixen els primers resultats del seguiment sanitari per a la detecció dels quinze principals patògens d’amfibis dels quals es té constància a escala europea fet en l’àmbit de set espais naturals protegits de la Xarxa de Parcs Naturals entre els anys 2021 i 2022. Algunes de les conclusions de l’anàlisi de 125 punts d’aigua són l’absència del fong Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal), que el Ranavirus sembla que no provoca malaltia i l’expansió del fong Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) a tots els parcs monitoritzats excepte al d’Olèrdola.